Després d’una llarga i intensa participació ahir del cap de Govern, Xavier Espot, a l’espai anual que organitza RTVA d”El cap de Govern respon’, moltes preguntes han quedat obertes o, almenys, sense una resposta molt concreta. Un dels punts més candents i interessants que va referenciar ahir el mandatari general va ser el de promoure l’emancipació dels joves mitjançant la compra d’habitatges, la qual va resultar certament sorprenent atenent a l’elevat preu que presenten els immobles. Per contextualitzar i comprendre millor aquesta informació, des de EL PERIÒDIC hem pogut parlar amb els diferents grups parlamentaris per saber quina opinió els concep una de les premisses més rellevants (que no l’única) de les que va mencionar el cap de Govern.
Primer de tot, i pel que fa a la proposta d’emancipar-se mitjançant la compra de pisos, per al líder de l’oposició i president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, és una qüestió que es remet a la Llei Òmnibus (ja sobre la taula per ser pròximament aprovada), “la qual compta només amb un increment del 5% de l’impost sobre els beneficis d’una compravenda efectuada anteriorment”, aspecte que es trasllada en una “contribució pràcticament inexistent” sobre l’augment actual de preus que hi ha al mercat immobiliari. Sobre això, Escalé ha anat més enllà, precisant que l’únic que farà Govern amb aquesta iniciativa “és que els joves no hagin de pagar l’impost de transicions patrimonials si aquest pis costa menys de 500.000 euros”, que és d’entre el 4 i el 4,5%. Aquest és el punt de conflicte que veu el màxim responsable de Concòrdia, qui detalla que “si el preu de l’immobiliari continua pujant, aquesta diferència del 4% resta molt baixa“.
Una altra veu autoritzada ha estat la de Pere Baró, conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, qui troba que fer al·lusió a aquest assumpte comporta “dues polítiques diferents”, ja que, d’un costat, està la necessitat que els joves s’emancipin, i de l’altre “que la gent (no només el jovent) tingui accés a poder comprar un pis”. Baró creu que se li ha de donar aquesta opció a la ciutadania, la que avui dia no té, i que troba “correcta” la proposta de Govern, però que “ja es veurà com la materialitzen”. Un interrogant que pel responsable del PS té la solució “en fer bé les coses i amb realisme”, remarcant que desconfia molt que els mandataris s’ocupin de cuidar als joves del país perquè “no ho han fet mai durant el seu mandat”.
També ha donat la seva opinió al respecte la presidenta de la formació d’Andorra Endavant, Carine Montaner, qui amb la seva iniciativa electoral de promoure les cases modulars concreta que “amb els terrenys que disposa Govern, disposi dels que disposi, es fa una excavació al seu lloc i es col·loca l’immoble a sobre, el qual es carrega amb un tràiler i que a part són certament maques, barates i amb un cost energètic fabulós”, ha desprès. Això com a solució ràpida i efectiva per desbloquejar la crisi d’habitatge, però a Montaner no se li escapa que per emancipar a la joventut cal que aquests tinguin una “situació econòmica estable”, atès que la compra d’un pis suposa pagar una hipotètica. La resposta a aquesta necessitat per a la líder d’AE es troba en adquirir tiny-houses, un immoble de dimensions reduïdes, però al mateix temps “atractiu per a persones joves”, qui els hi manca d’un programa que fomenti Govern “per aprendre a com guanyar diners i assolir la independència financera”.
Per part del grup parlamentari demòcrata, el president Jordi Jordana creu fermament que la proposta de fomentar la compra de pisos va en “la línia encertada de les polítiques d’habitatge que afavoreixen la compra en propietat” i, d’aquesta manera, derivant en una “adaptació de preus per a la majoria de gent del Principat“. El demòcrata troba indispensable que per dur a terme un procés emancipatiu i, per tant, un projecte de vida independent, “es pugui accedir a una vivenda que garanteixi i afavoreixi dita acció, la qual va intrínsecament relacionada en aconseguir emancipar-se”.
La política d’intervenció de Govern i la limitació de la inversió estrangera
Altres temes derivats han sorgit també de la conversa amb les formacions polítiques, on Escalé ha criticat que l’administració principal no estigui intervenint “de manera decidida i contundent”, com tampoc en compensar les ajudes socials “enfocades per a una petita part de la població que ha de sobreviure als defectes d’una política que està apujant els preus immobiliaris com mai s’havia vist”. Respecte a la inversió estrangera, el líder de Concòrdia té clar que el fet que el cap de Govern ho defensi “és senyal que es posa en compromís a les persones del país i de dificultar encara més l’accés a l’habitatge”.
Per la seva part, el conseller socialdemòcrata ha procedit a un clar atac envers la política d’Espot, puntualitzant que aquesta es limita únicament a anunciar accions en el temps que “o bé no es compleixen o simplement no saben dur a terme”, com ara que estigui satisfet que la gent hagi de pagar més per l’impost derivat en la inversió estrangera. Per aquest motiu, Baró estipula que “no estan aconseguint que dit impost es freni, sinó que desencadeni en una oferta més atractiva pel mateix”.
D’altra banda, per a Montaner la política del Govern també recau majoritàriament en un procés intervencionista donat que “després d’invertir uns diners en un pis turístic, més tard se t’acaben absolent, derivant en un procés retroactiu i llevant així els drets a la ciutadania”. També raona que s’ha de ser molt més estricte amb la inversió estrangera “aplicant filtres de debò i eliminant les empreses pantalla”, les quals esmenta que n’hi han més de 1.400 al país. Finalment, Jordana ha defensat el model de Govern afirmant que, en tot cas, es tracta “d’un intervencionisme positiu” per fomentar una causa pel dret d’emancipació dels joves i que la inversió estrangera “tampoc ha de frenar-se definitivament”.
