LA MASSANA
- En actiu La cantant Lynne Martí, durant una actuació de Poet in Progress. Foto: EL PERIÒDIC
Lynne Martí va néixer a Altafulla Tarragona, 1980 mentre la seva mare escoltava una sessió de jam session. El restaurant musical de la seva família va esdevenir el seu espai de joc i ja allà es va empapar de la música. Ara arriba al Cau d’Arinsal encapçalant la formació Poet in Processs, una formació que es va fer internacional quan Guillermo del Toro va triar el seu tema Why? com a part de la banda sonora de Hellboy II.
–Per a qui no els conegui, ¿com definiria el grup?
–Combinem estils de tot arreu i dinàmiques de cada un dels integrants que conformen la banda. Tenim un so bastant nostre que es podia etiquetar com a pop-rock transformat de forma personal. A més, procurem no ser repetitius i oferim temes diferents en què inspeccionem amb el reagge o cançons variades.
–Malgrat els canvis d’integrants, ¿es pot dir que continuen tenint la mateixa essència?
–Tots els canvis en la formació i també les experiències personals fan evolucionar. L’essència podríem dir que és la mateixa però hem madurat i es detecta millor. Hem anat creixent i oferim coses noves. Realment som com una família o una parella. Hi ha moments que són especialment difícils de portar perquè estem moltes hores junts. Mai deixem de tenir contacte entre nosaltres. Per exemple, el primer bateria que vam tenir col.laborarà en el pròxim disc.
–¿Costa fer el pas per decidir dedicar-se professionalment a la música?
–Cadascú té el seu moment. En Dani K-t-na que toca la bateria i en Rubio que es dedica a la guitarra han apostat per aquesta vida i intenten viure d’això, no sols amb el nostre grup. Aquí és molt difícil perquè la gent no va a un concert si no els coneix molt. El Natxo Aroa té una faceta DJ i jo sóc multifuncional, faig de professora i altres treballs per tirar endavant. La música sempre segueix constant, és com una teràpia d’autoajuda. Jo sé que no ho deixaré mai encara que no m’hi pugui guanyar la vida. Realment, mai acabes de decidir que vols fer aquest ofici, simplement vas fent.
–¿Per què tots els temes que interpreten són en anglès?
–En aquella època jo escoltava molta música en aquest idioma –ara em nodreixo de temes de tot arreu– i tampoc ho vam pensar molt. Teníem una forma de fer i em semblaria molt difícil canviar al castellà, encara que no descarto fer algun tema en aquest idioma.
–¿Alguna vegada els han discriminat per l’idioma en què toquen?
–Moltíssim. Moltes persones ens insistien en això, sobretot de discogràfiques o de l’escena nacional espanyola. Ens deien que si cantéssim en castellà, triumfaríem. A escala nacional, ens hem trobat amb barreres pel fet de cantar en anglès
nsalva@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
