- El director de la pel.lícula, Agustí Villaronga, parla dels treballs dels actors, elogia Casamajor i explica les entranyes de la producció La cinta es visualitzarà a la sala encampadana de la Valireta
N. S.
ENCAMP
- Acció Un dels grans noms del cartell, Eduard Fernández, durant la seva interpretació a la pel.lícula Pa negre. Foto: EL PERIÒDIC
Són dies durs en la postguerra rural de Catalunya. L’Andreu és un nen de d’11 anys que pertany al bàndol dels perdedors i que un dia es troba al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats estan decidides a culpar el seu pare del crim però ell intentarà esbrinar qui els va matar per ajudar el seu pare. Aquest és el punt de partida que utilitza Agustí Villaronga en la seva última pel.lícula, Pa negre. El director d’El mar o Aro Tolbukhin: En la mente del asesino continua mostrant el seu peculiar estil, però aquesta vegada procura pensar una mica més en el públic. “La cinta és dura però no arriba als nivells d’altres títols meus”, va comentar el mallorquí en converses amb aquest rotatiu.
El director va assegurar que la temàtica no era fàcil d’explicar. “És un fet molt tocat i fa una mica de pudor abordar un tema com és la Guerra Civil i, en concret, la postguerra”, va comentar Villaronga. La intenció del director no va ser parlar de vencedors o derrotats, sinó d’abordar la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil, en les emocions i els sentiments dels seus personatges. Per aconseguir el seu objectiu, el mallorquí va basar la producció en diverses narracions. A banda del llibre homònim d’Emili Teixidor, també va treballar amb gran part de les seves narracions, que se centren en el període de la postguerra a la plana de Vic, entre les quals destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i la novel.la El relat d’un assassí d’ocells. “Entre tots els relats vam aconseguir donar-li una línia una mica més d’acció de la que tenia Pa negre“, va comentar Villaronga, abans d’afegir-hi: “Tot i que cada narració té una textura diferent, hi ha l’avantatge que han sortit de la mateixa mà. Va ser un treball laboriós unificar els personatges en una mateixa història”. De tota manera, la producció va comptar amb l’ajuda de Teixidor, el qual es va encarregar de revisar el guió. “Va ser molt fàcil perquè em va fer confiança deixant-me via lliure per fer un primer esborrany dels diàlegs. Li va semblar bé i simplement va retocar les paraules per mantenir la forma de parlar de l’època i la zona. Mentre políem el treball, perfilàvem coses de producció”. Precisament el llenguatge va ser una preocupació de la producció. “És una subtilesa que queda subscrita al territori de Catalunya perquè els de fora probablement no notin la diferència. Podíem optar per tenir-ho o no en compte i vam decidir fixar-nos-hi”, va explicar el director. A més de comptar amb els nens de la zona per fer més versemblant el diàleg, també van utilitzar actors que, encara que provinguessin de Barcelona, poguessin adaptar el seu llenguatge i l’accent. Així, els actors com ara Laia Marull, Sergi López, Eduard Fernández o Lluïsa Castell van haver de fer immersió lingüística. Entre el repartiment també hi va haver l’andorrà Roger Casamajor, que va interpretar el pare del protagonista. “Feia un personatge molt difícil perquè acaba sent ambigu i realment complex. El va interpretar d’una forma magnífica”, va ressaltar el director. Villaronga va fer una aposta arriscada amb els actors. Va donar el paper protagonista a Francesc Colomer, un nen que mai havia fet cinema i que, de cop i volta, es trobava immers en un rodatge en el qual sortia a totes les seqüències. “Vam fer uns assajos abans de començar on no sols es parlava de les escenes, sinó que també eren una mica de formació”, va explicar el director.
nsalva@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
