PERIODISTA
L’eurozona no és un espai democràtic com a tal –no és un Estat federal, menys encara un Estat unitari– però està prenent decisions pròpies d’un Estat, sense legitimitat democràtica. Com són tan greus les urgències financeres –sobretot a Espanya–, ningú repara en això, però si el procés no es recondueix amb un mínim de legitimitat democràtica pot tornar-se en contra. Ja no estem a la fi de la II Guerra Mundial, quan el francès Schuman va llançar la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), tota una crida a la reconciliació amb Alemanya, ni les decisions que es prenen ara són mers acords comercials, com els derivats del Tractat de Roma de 1957. La CEE o l’EURATOM no exigien una política fiscal comuna ni la cessió de sobirania, que és el que demanda ara la UE –almenys en la seva eurozona–, després d’haver aconseguit la lliure circulació de persones, serveis, capitals i mercaderies.
Els empresaris de bona reputació solen dir que prefereixen fer els negocis de dia i, pel que estem veient, els actuals líders europeus fan política de nit i no de dia, la qual cosa pot restar-los lucidesa i claredat d’idees. Fins i tot és possible que de matinada no sentin la falta de legitimitat democràtica. Un mer exemple: si el BCE adopta un paper europeu de supervisió bancària, ¿davant de qui respon? ¿I què passa amb els estatuts d’autonomia confirmats a Espanya que s’atribueixen competències de supervisió en matèria de caixes d’estalvis? ¿O ja ens hem oblidat que són lleis orgàniques de l’Estat?
Pot explicar-se que la urgència del moment crític en què estem aconselli buscar solucions com sigui, però no que aquest camí es converteixi en norma, perquè els riscos democràtics són evidents. Estats Units és un país federal, per descomptat amb Reserva Federal, però allí no decideix Califòrnia el que ha de fer Florida. A Europa s’està parlant de quatre pilars: integració financera, pressupostària, econòmica i una reforçada legitimitat democràtica. Els tres primers estan clars i més o menys tots sabem el que signifiquen. Però, ¿què és una reforçada legitimitat democràtica? ¿Un Estat federal democràtic o que Alemanya governi Espanya, convertida en una autonomia d’un Estat federal que encara no existeix?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
