Periodista
Volem saber la veritat. El dolent no és la situació econòmica, el greu és la incertesa, incertesa agreujada per la reticència del president del Govern a dir a les coses pel seu nom. Hauria de dir als espanyols el que de debò s’han trobat les auditores que han escrutat els comptes de les caixes i què és el que té intenció de fer l’Executiu, quines mesures concretes (pujada d’alguns dels tipus d’IVA, modificació de l’edat de jubilació, nova poda dels sous dels funcionaris, posada en venda d’empreses públiques, «cèntim verd», etc), té ja en l’agenda el Consell de Ministres. Si s’ha de jutjar pel que va dir en el transcurs de la visita a la seu madrilenya de la CEOE, Mariano Rajoy, ja coneix aquest full de ruta. És de suposar que també estan en el secret tant el ministre d’Economia (De Guindos ) com el d’Hisenda (Montoro). El «petit» detall que transforma aquest assumpte en una qüestió d’espera insostenible és que la resta dels espanyols desconeixem quant hi ha de debò i quant de bengales o globus sonda en les filtracions que alimenten la idea que estem a les portes d’una nova pujada d’impostos i d’altres ajustos que poden afectar pensions i salaris.
Al poder li agrada el secret i el tempteig quan es tracta d’aplicar mesures tingudes per impopulars. Rajoy es va comprometre a no pujar l’IVA i a no tocar les pensions. Ara resulta que, després de demanar als nostres socis europeus que ens ajudin (62.000 milions d’euros per rescatar als bancs), des de Brussel·les ens recorden que aquest crèdit tindrà contrapartides i «recomanacions» d’obligat compliment. ¿Què vol dir això? Doncs que hem d’afanyar-nos a assumir i patir un escenari de precarietats semblant al que ha portat a Irlanda i Portugal a la malenconia social. No serà l’«apocalipsi» al que es referia l’eurodiputat del PP Iñigo Méndez, però el que s’augura és un escenari d’«esforç, suor i llàgrimes». En aquest registre toquen totes les campanes i, per si hi hagués algun dubte, aquí està l’última i salvatge rebaixa de qualificació de la solvència de 17 dels nostres bancs i caixes d’estalvi dictada per l’agència Moody’s. ¡Que no ens enganyin! Que no ens tractin com a nens als quals s’oculta o ajorna la comunicació de la veritat per por que no puguin suportar-la. Volem un Govern que digui les coses pel seu nom, tal com va prometre en el seu moment el llavors candidat Mariano Rajoy. Tenim dret a conèixer la veritat. Després ja decidirem què fem o deixem de fer per poder afrontar-la. En resum: el que demanem és que parlin clar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
