PERIODISTA
Cap esforç és suficient i ningú té l’honestedat de definir el límit dels sacrificis dels ciutadans. A cada mesura incoada pels governs de l’Europa del sud se succeeix una nova exigència impossible. ¿Quin és el límit d’empobriment al que es vol sotmetre als ciutadans?
El ministre Luis de Guindos anuncia nous ajustos. La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, no descarta la fallida de Grècia. Portugal té des de fa més d’un any la seva economia col·lapsada. L’Europa del sud molesta a l’Europa del nord.
Alemanya va conèixer dues tragèdies a llarg del segle XX. El marc va arribar a canviar-se a deu bilions per un dòlar el 1922. La pobresa, la misèria i la humiliació van fer pujar el nazisme al poder.
Després de la Segona Guerra Mundial, el món va entendre que calia ser solidari amb els alemanys que van sobreviure a la tragèdia. No es va culpar al poble alemany pel seu suport o la seva passivitat enfront del nazisme.
Alemanya, a través dels seus líders, no es cansa de demonitzar als ciutadans del sud. «Quan nacions senceres viuen més enllà de les seves possibilitats i després són obligades a adoptar mesures d’austeritat, és lògic que culpin a uns altres», ha ironitzat el ministre de Finances alemany Wolfang Schuble: «És normal que aquestes persones que sofreixen pels errors que ells mateixos han comès, tractin de culpar a uns altres».
L’arrogància alemanya ha esborrat els senyals de la seva pròpia història. Europa es trenca pel sud. Però Europa pot existir sense el sud. Anem a una Europa amb criteris aris en la seva economia. Torna el fantasma de la seva divisió. I solament la recuperació dels valors de la solidaritat europea poden evitar aquesta catàstrofe.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
