Els resultats d’Andalusia i Astúries van camí de propiciar que els partits guanyadors de les eleccions –el PP en el primer cas i el PSOE en el segon– no siguin els que governin, sinó aquells que sumin suports parlamentaris suficients: llegiu una majoria d’esquerres en la comunitat més poblada d’Espanya i una coalició de dretes al Principat. Situacions similars ja es van viure també a Catalunya, en ocasió del tripartit de socialistes, comunistes i independentistes, i a Galícia, amb el bipartit de socialistes i nacionalistes. La clau, en tot cas, no està tant en les majories matemàtiques com en la seva coherència i cohesió.
La formació de majories parlamentàries en contra dels interessos partidaris de la primera força més votada, si aquesta no aconsegueix la majoria absoluta, sol ser objecte de crítiques, però és tan democràtic com legítim, ja que en el sistema electoral espanyol, els ciutadans trien grups parlamentaris, que són els que tenen capacitat per decidir qui pot formar Govern. Aquí no es tria un president, per molt que l’escenografia de campanya de vegades insinuï o suggereixi el contrari.
La història més recent de la democràcia a Espanya demostra que aquest tipus de majories parlamentàries solen ser més habituals en l’esquerra, per aquest motiu el Partit Popular s’ha caracteritzat per demonitzar-les. Però no sense contradiccions evidents: la primera és que el PP critica en els mitjans de comunicació casos concrets –abans Galícia, Catalunya … ara Andalusia–, si bé no es planteja canviar la llei electoral ni menys encara la Constitució, i la segona és que el PP també se suma a aquest tipus de pactes quan li convé.
Només cal veure l’interès que posa a Astúries per pactar amb el díscol Cascos i, si és possible, la UPyD de Rosa Díez. Per cert, la líder d’aquest partit acaba de signar al seu bloc una severa advertència. Després de recordar que segons la llei electoral i l’Estatut d’Autonomia del Principat, l’empat al Parlament autonòmic condueix a la repetició d’eleccions al cap de dos mesos de la primera votació, Rosa Díez llança un avís per a navegants: «Si això es produeix la responsabilitat mai la tindrà el partit que té un diputat i que està demanant des del primer moment un acord d’àmplia base perquè Astúries afronti amb èxit i en clau nacional la sortida de la crisi i el seu futur desenvolupament». Com per a prendre nota, i no només pensant a Astúries.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
