La recerca jurídica, en la tradició andorrana, ha estat sortosament abundant i continua sent prolífica. Recerca en el seu sentit més ampli, abastant des de la recopilació fins a la reflexió i estudi, passant per la simple divulgació.
I n’han estat tres, les fonts de producció, al llarg dels anys. La primera font, interior, moguda per una necessitat inicial de coneixement vital i defensa de la identitat nacional, per a poder sobreviure en un context internacional inestable, variant i enfrontat, i, políticament, en contínua transformació. Que ha comportat la generació de nous marcs territorials cada vegada més grans.
Aquesta primera font va ser oberta pel Antoni Fiter i Rossell el 1748 amb el Manual Digest i Antoni Puig el 1763 amb el Politar andorrà i seguida entre altres per Francisco Pallerola i Gabriel el 1912 amb El Principado de Andorra y su constitución política; Bonaventura Riberaygua i Argelich el 1946 amb Les Valls d’Andorra; Puigoriol/Bruguera/Canturri el 1963 amb Andorra, el meu país; Bartumeu/Mas/Morell el 1977 amb l’Estat andorrà; Antoni Armengol el 1979 amb La Reforma de l’any 1866 anàlisi i comentari; Enric París i Torres el 1980 amb Estudi sobre les institucions andorranes; Maurice Duverger el 1981 amb La Reforma de les Institucions d’Andorra; Karl Zemanek el 1981 amb L’Estatut internacional d’Andorra; Pierre Raton el 1983 amb Le Statut juridique de l’Andorre; Josep Maria Vidal i Guitart el 1984 amb Institucions polítiques i socials d’Andorra, tancant-se amb Nemesi Marqués i Hoste el 1989 amb La reforma de les Institucions d’Andorra (1975-1981), sense pretendre ser exhaustius.
La segona font ha estat satisfeta, des de l’exterior, per l’interès suscitat per Andorra com a singularitat jurídica, i la pervivència d’una senyoria feudal, i sovint amb segones intencions.
Es poden citar Antoni Valls el 1820 amb Memoria acerca de la sobirania en el Valle de Andorra; E. de Ferrater el 1847 amb Memoria sobre la soberanía del Valle de Andorra; Lluís Dalmau de Baquer el 1849 amb Historia de la República de Andorra; Leon Jaybert el 1865 amb La Republique d’Andorre, ses moeurs, ses lois et ses coutumes; Baudon de Mony el 1885 amb Origines historiques de la question d’Andorre i altres escrits posteriors; Juan de Dios Trias i Giró el 1890 amb Constitución política y personalidad internacional del Principado de Andorra; Jean Auguste Brutails el 1891 amb Etude Critiques sur les origines de la question d’Andorre i altres escrits posteriors; André Vilar el 1904 amb L’Andorre. Etude de droit públic et international i altres escrits posteriors; Joaquim Miret i Sans el 1918 amb Noves y documents inèdits sobre la família senyorial de Caboet y la qüestió d’Andorra i altres escrits; Ferran Valls i Taberner el 1920 amb Privilegis i Ordinacions de les Valls d’Andorra; Fernando de los Rios Urruti el 1920 amb Vida e Instituciones del Pueblo de Andorra, una supervivencia señorial; R. Toureng el 1939 amb Statut juridique des Vallées d’Andorre; Charles Rousseau el 1958 amb les Vallées d’Andorre une survivance feodale dans le monde contemporain; Bertrand Belinguier el 1970 amb La Condition juridique des Vallées d’Andorre, i altres, que han continuat després de la constitució del 1993 amb per exemple Laura Román Martín el 1999 amb El nou estat andorrà, un estudi jurídic, o amb Josep M. A. Magán Perales el 2004 amb Andorra, Estat de Dret.
I la tercera font ha estat satisfeta per una necessitat de funcionalitat en la praxis diària, centrada en la recopilació i anàlisi dels textos i el mateix per a la jurisprudència.
Cal citar en aquesta Carles Obiols i Taberner el 1969 amb Jurisprudència civil andorrana; Paul Ourliac el 1972 amb La jurisprudence civile d’Andorre; Ricard Fiter i Vilajoana el 1973 amb Legislació administrativa andorrana i altres escrits; Ramon Viñas i Farré el 1980 amb La Nacionalitat andorrana i altres escrits; Joan-Felip Higuera Guimerà el 1981 amb El dret penal al Principat d’Andorra; Nemesi Marqués i Hoste el 1980 amb Lleis i resolucions dels Coprínceps i dels seus Delegats i altres escrits; diversos el 1983 en les Jornades de Dret andorrà sobre Societats organitzades per l’Institut d’Estudis Andorrans; Lluís Puig i Ferriol el 1990 amb Jurisprudència del Tribunal Superior de la Mitra; André Pigot i Charles Marty-Meifren el 1993 amb Recueil des decisions du Tribunal Superieur Civil du Co-prince Français i altres escrits; Pere Figuereda i Cairol el 1994 amb Manual de Dret urbanístic andorrà i altres escrits; jornades del 1995 sobre Andorra en l’àmbit jurídic europeu organitzades per la Asociación Española de Profesores de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales; Pastor/Andrés/Argués/Fiñana/López/Plagnet/Saura el 2006 amb Dret administratiu andorrà; Jaume Saura i Estapà el 2007 amb Recull dels tractats i acords internacionals vigents al Principat d’Andorra; Francesc Badia i Batalla el 2008 amb Delictes patrimonials; Isidre Bartumeu i Martínez el 2010 amb Introducció al sistema constitucional del Principat d’Andorra i uns quants altres més.
Avui l’obertura econòmica del país ens aboca a una clara i decidida globalització. L’àmbit jurídic andorrà s’està doncs també globalitzant avui més que mai.
Els 9ns Debat de Recerca ens conviden a continuar enriquint el coneixement jurídic andorrà amb les aportacions següents de Pere Vilanova i Trias amb Les ciències jurídiques en el marc de les ciències socials: algunes qüestions de mètode i contingut; Pere Pastor i Vilanova amb El principi constitucional de tolerància; Eulogi Broto i Alonso amb La superació del dret successori històric: com el nou sistema andorrà afronta la vigència dels documents jurídics canònics; Saïda el Boudouhi amb L’aplicació del dret internacional públic pels tribunals nacionals: cap a un dret internacional comparat?; Patrícia Quillacq amb Dret del medi ambient a Andorra: un sector jurídic entre normes internacionals, europees i exigències d’un país de muntanya; Ester Peralba i Garcia amb Reflexions sobre la legislació andorrana aplicable a l’explotació de contingut en l’espai digital; Isidre Bartumeu i Martínez amb La família a Andorra; mutació ideològica i transposició jurídica; Núria Mallandrich i Miret amb L’adopció de mesures cautelars a l’arbitratge; Jean-Michel Rascagneres i Llagostera amb La integració dels convenis de doble imposició en el dret andorrà; David Isidro Carpio i Briz amb Aproximació constitucional al dret penal i Pere Figuereda i Cairol sobre La responsabilitat de l’Estat legislador a Andorra.
Organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, tothom està convidat a assistir-hi, dimecres 3 i dijous 4 de juny a partir de les 6 de la tarda, a la Sala d’actes de Morabanc a l’avinguda Meritxell 96 d’Andorra la Vella.
