L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, serà el nou secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Batalla prendrà el relleu del barceloní Marc Pifarré, que ha ocupat aquest càrrec els darrers set anys, des de novembre de 2011.
L’anunci del nomenament del batlle urgellenc s’ha fet aquest dissabte en el marc de la 20a assemblea de l’ACM, que s’ha celebrat a Sant Celoni (Vallès Oriental). A l’hora de confirmar el relleu, Pifarré ha desitjat “sort i encerts” a Albert Batalla, a qui ha qualificat de “magnífic relleu” i ha agraït l’ajut de “tots els grans col·laboradors” amb què ha comptat, alhora que ha definit aquesta etapa com “uns dels millors anys personals i professionals”.
De la seva part, Batalla ha afirmat que Pifarré deixa “el llistó molt alt, fruit d’una preparació tècnica enorme, d’un equip molt professional, d’una plena vocació de servei al món local i a la seva gent i d’un compromís permanent amb tot el país”. En el traspàs del càrrec també s’ha esmentat la feina feta per l’anterior president de l’ACM, Miquel Buch (actual conseller d’Interior), i per l’actual mandatari: l’alcalde de Sallent, David Saldoni.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques és actualment la principal entitat municipalista del país, atès que en formen part 932 dels 948 ajuntaments catalans, juntament amb la gran majoria de consells comarcals i d’altres òrgans supramunicipals. El càrrec per al qual ha estat designat Batalla és compatible amb el fet de no formar part d’un consistori, atès que té un caràcter més tècnic i de gestió. Per tant, si s’escau el podrà seguir exercint després de les properes eleccions municipals de maig del 2019, tenint en compte que l’alcalde urgellenc ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció i tancarà així una etapa de més de 10 anys com a batlle i de 16 anys com a regidor.
L’ACM reivindica la política municipal als pressupostos del Govern
L’assemblea d’aquest cap de setmana ha estat la primera presidida per David Saldoni, que ha destacat la feina feta pels alcaldes i alcaldesses que, en quasi 40 anys d’existència de l’entitat, “han treballat per fer que els pobles i ciutats siguin llocs on poder viure dignament i on es respecten els drets polítics, civils i democràtics”. Saldoni també ha posat èmfasi en la necessitat de disposar de prou recursos per afrontar els temes que constitueixen “l’agenda del món local que no podem dissociar de l’agenda nacional”. Per aquest motiu, ha reclamat que la Generalitat es doti d’uns pressupostos “que permetin fer polítiques per millorar la vida dels ciutadans”.
Pel polític bagenc, el món local “és un actor principal per gestionar i donar resposta a aquells temes que afecten el nostre dia a dia” i ha posat èmfasi en la transversalitat que representa l’ACM com a “espai per trobar el mínim comú denominador entre alcaldes i alcaldesses de diferents sensibilitats ideològiques i polítiques per construir àmplies majories en benefici dels ciutadans del país conjuntament amb les institucions”.
La cloenda de l’assemblea va estar encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, que va felicitar els alcaldes i alcaldesses “per haver estat els alcaldes de l’1-O” i perquè seran “per sempre més els alcaldes de la llibertat d’aquest país”. I els ha encoratjat a mantenir aquest compromís de cara a les eleccions municipals perquè “és un pas essencial per fer-la efectiva”.
La Consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va inaugurar l’assemblea. En el seu discurs es va comprometre a comptar amb el món local, tot manifestant que “per fer front als reptes de futur de Catalunya cal fer-ho de la mà, ajuntaments i Generalitat, i que el món local sigui un soci real, i fins i tot un contrapoder, que hi tingueu veu, però sobretot decisió”. També va agrair el paper dels ajuntaments durant l’1-0 i durant l’aplicació del 155 tot assumint la representació institucional del país i la defensa de la democràcia.
L’Assemblea de l’ACM és el màxim òrgan decisori de l’entitat municipalista, representant per tots els ens locals associats. Durant la reunió s’han aprovat cinc propostes de resolució. Una d’elles demanant un pla d’inversions consensuat amb el món local i que tingui en compte les realitats territorials. També una proposta de resolució per una Llei de Territori que tingui en compte l’asimetria del país i que compti amb el vist-i-plau i consens del món local, i una resolució a favor d’una proposta de finançament de les escoles bressol en l’etapa de 0 a 3 anys.
