Les defenses de l’empresari i exconseller de Finances del Comú de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, i de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, van presentar ahir dos recursos a l’Audiència Nacional espanyola emmarcats en el cas Rimet en contra de l’empresonament preventiu dels dos a la presó de Soto del Real, a Madrid, al·legant que no hi ha motius per privar-los de llibertat. Els advocats defensors consideren que el delicte de blanqueig del quals se’ls acusa no està ben acreditat ni se sustenta en cap delicte subjacent. Tal com detallen, que es cometi un delicte de blanqueig «significa que aquesta persona ha entrat al circuit diners d’origen il·legal». Per aquest motiu, per acusar-los «cal demostrar que prèviament s’ha comés un altre delicte d’on s’han extret els diners», el que es coneix com un delicte subjacent, i que pot ser des d’una estafa, a malversació de fons o corrupció, entre d’altres.

De fet, la jutgessa que instrueix el cas a la capital espanyola, Carmen Lamela, argumenta que hi ha un delicte de corrupció basat en comissions il·lícites per la venda dels drets audiovisuals de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab a través d’un entramat de societats i comptes principalment d’Andorra que sustentaria el delicte de blanqueig. La defensa, però, recorda que perquè hi hagi corrupció cal que en els pagaments hagi intervingut una administració pública. I mentre que l’acusació diu que la Confederació de Futbol Brasiler (CBF) és una entitat pública, la defensa assegura que és privada i que, per tant, el delicte de corrupció no pot sustentar el blanqueig.

Els arguments dels recurs / Per demanar la llibertat de Besolí, els lletrats remarquen que «la presó preventiva ha de tenir una finalitat» i que només es pot aplicar en el propòsit que «hi hagi un delicte flagrant, per la possibilitat de destrucció de proves o de dificultar la investigació o per por a la substracció a la justícia». Per deixar clar que, al seu entendre, cap d’aquests supòsits s’ha donat, en el recurs presentat ahir argumenten que no hi ha cap delicte flagrant i que «si haguessin volgut destruir proves ja ho haguessin fet perquè fa tres anys que la causa està oberta». En el tercer supòsit, els advocats apunten que en el cas que Besolí «es refugiés a Andorra perquè el Principat no té extradició de nacionals» i que, per tant, no es presentés davant al justícia espanyola quan se’l cités, «no hi hauria problema perquè també hi ha una causa oberta aquí i la Batllia el podria cridar». Precisament va ser la batlle que porta el cas, Canòlich Mingorance, qui va decidir ahir aixecar la mesura cautelar d’embargament de diversos comptes de l’empresari lauredià, tal com la defensa havia sol·licitat.

Per tot, els advocats de la defensa van presentar ahir un «recurs molt tècnic i contundent» que al·lega que «s’han atropellat molts drets fonamentals» entre els quals el dret a la defensa, ja que fins la setmana passada la magistrada Lamela no va aixecar el secret de sumari i els lletrats no van poder estudiar plenament la causa. L’Audiència disposa ara d’entre un mes i un mes i mig per respondre el recurs de la defensa. Tant Besolí com Rosell van entrar en presó provisional sense fiança i es desconeix a hores d’ara si sortiran en llibertat i quan.

Guerra entre Espanya i Catalunya / La defensa també considera que tot plegat és deu a la «guerra bruta» que hi ha a Espanya per frenar el procés d’independència de Catalunya i que està «esquitxant Andorra». El principal objectiu, segons els lletrats, és l’expresident del Barça per tal de «desprestigiar» un club de futbol molt vinculat amb el catalanisme. Tot és una «operació», afirmen. 

La implicació de l’exconseller, segons la magistrada