El 30 d’abril de 1967, ara fa gairebé 50 anys, 378 dones van signar una sol·licitud per aconseguir l’exercici dels drets polítics i la plena ciutadania. Aquest ha estat l’eix central del manifest que van llegir ahir les diverses conselleres que han passat pel Consell General reunides ahir en honor al Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, que se celebra cada 8 de març i està reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU). El manifest, d’altra banda, lloava la valentia de les dones que van tramitar la sol·licitud en aquell moment, reconeixent el fet com un acte que va canviar «el curs de la història andorrana i va representar un pas imprescindible cap a la igualtat». A més, també es va destacar l’evolució que ha viscut el Principat en aquest aspecte recordant que «s’ha de seguir lluitant per una societat justa que ofereixi les mateixes possibilitats a tothom».
 

En total, 37 conselleres (amb l’absència de Conxita Móra, Montserrat Gil, Eva Garcia i Maria Lluïsa Puig) es van fer fotografies conjuntes per commemorar l’esdeveniment, primer a porta tancada a la Casa de la Vall i, posteriorment, a les escales adjacents a la porta de l’edifici per als reporters gràfics dels mitjans. A més, durant la celebració de l’acte les conselleres van atendre els periodistes assistents i van realitzar declaracions al voltant de l’evolució de la presència de les dones a la institució parlamentària,  així com també de la seva importància en l’exercici de les funcions públiques al llarg dels darrers 30 anys.

 

Dret a vot / Pel que fa a la sol·licitud presentada per les gairebé 400 dones fa mitja dècada, el Consell General va informar a favor del dret de vot, que no es va materialitzar fins a les eleccions del 14 de desembre de 1971, després de fer-se efectiu el decret de les Delegacions Permanents dels Coprínceps, que va arribar un any abans. Malgrat l’avenç, les dones encara no podien ser escollides com a conselleres generals, un dret que va arribar l’any 1973, quan els delegats permanents Gregori Creus i Robert Pujol van signar un decret a proposta del mateix parlament. Tot i l’avenç, que va arribar abans que a països com Suïssa o Liechtenstein, la societat andorran va haver d’esperar fins al 1984 per veure una dona al Consell General, moment en què Mercè Bonell va entrar en substitució d’un conseller liberal. Dos anys més tard, el 1986, sortiria escollida per primera vegada una dona com a parlamentària, quedant les posteriors eleccions (de 1989) altre cop orfes de dones escollides al Consell.
 

L’any 1992, durant la que seria la legislatura constituent, va ser el primer mandat amb un nombre de dones representatiu: un total de cinc. A partir d’aquell any, s’inicia un període amb alts i baixos en què les dones tenien més o menys presència depenent de la legislatura, que va culminar amb la paritat aconseguida durant la legislatura 2011-2015, en la que es van comptar els mateixos homes que dones al Consell General (15 i 15). 

 

Desigualtat laboral / Durant molts anys aquesta data va servir per reclamar el dret a vot per a les dones de tots els països, i posteriorment per assolir la igualtat de gènere en termes de drets civils i laborals (com passa avui mateix). Pel que fa a la feina, els salaris de les dones continuen sent força inferiors al dels homes, fins arribar a cobrar 550 euros mensuals menys de mitjana, tal com es desprèn d’un estudi realitzat per la CASS i el Departament d’Estadística, fent pal·lès un augment de la bretxa salarial de cinc euros l’any 2016 respecte el 2015. Pel que fa al sou mitjà, el dels homes va passar dels 2.284,4 euros de mitjana entre 2014 i 2015 a 2.321,5 el 2016, amb una pujada de 37,1 euros, mentre que l’increment de les dones va ser de 32,1 euros, passant de 1.743,3 a 1.775,4 euros.

Joel Sala, Joves de Liberals

«Hem avançat molt en la representativitat de les dones a l’escenari polític, tal com podem veure al Consell. Al nostre partit tenim la Carine i la Judith, dues dones plenament preparades que demostren que som un país que ha superat molts estigmes. Tot i això, encara s’ha d’incidir en alguns aspectes com ara la igualtat salarial. Ens hem estancat una mica en la lluita per la igualtat des de fa uns anys, però tot acabarà venint en algun moment o altre».

Pere Baró, Joves del PS

«Si mirem la darrera legislatura, veiem una clara igualtat entre homes i dones. Tot i això, cal incidir en què les dones assumeixin càrrec polítics de responsabilitat, d’importància executiva. En el moment en què deixem de pensar en això deixem de lluitar per la igualtat, pel que cal tenir-ho present en tot moment. La funció principal del Govern és regular la societat, que no entén la figura de la dona com ho fa amb la de l’home».

Jordi Torres, Joves SDP

«Malgrat encara tinguem molts aspectes a millorar, poc a poc es van incorporant més dones la primera línia política del país. Estem en el camí correcte, especialment des de les esferes més joves. Encara, però, falta que més dones passin a liderar els partits polítics i ocupin llocs de responsabilitat. Hem de procurar garantir que tothom pugui participar i dir la seva opinió, tant homes com dones, promocionant que els caps visibles de les formacions també siguin dones».

Jordi Ribes, Joves DA

«La legislació passada es va arribar a un equilibri molt important entre homes i dones, però crec que més que la obligatorietat de quotes s’ha de procurar la normalització d’aquest fet. L’educació és clau per assolir una societat igualitària, és la base per avançar en la igualtat de drets entre gèneres. Som una societat molt conservadora i reticent al canvi, tot i que quan ens decidim tenim la capacitat de modificar alguna cosa molt ràpidament»