Des d’avui, els documents de l’Administració ja no distingiran entre dona/dóna, net/nét, os/ós i soc/sóc. La setmana passada, el Consell de Ministres va aprovar l’adopció del contingut de la nova Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), aprovada el 24 d’octubre passat. El Servei de Política Lingüística notificarà a tots els òrgans de l’Administració que han de respectar les noves normes.
Ara caldrà desaprendre per aprendre de nou ja que «totes les administracions de l’Estat i la resta d’organismes que en depenen han d’assumir, doncs, els nous criteris en els textos, la documentació i les publicacions produïts en qualsevol format i suport».
Entre els canvis més significatius i que més comentaris han suscitat hi ha la reducció dels 150 accents diacrítics a tan sols 15 (veure gràfic adjunt). La nova ortografia només distingeix amb accent diacrític una quinzena de paraules que s’escriuen i sonen igual: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us i vós/vos. Per tant, s’escriuen sense accent bota, dona, feu, fora, joc, molt, mora, net, os, res, rossa, sec, seu, vens, ves… I també els derivats adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, contrapel, besnet, subsol, entresol…
Les noves normes també indiquen que la dièresi se suprimeix en els derivats cultes acabats en -al com, per exemple, fluidal i trapezoidal, però, en canvi, es manté la dièresi en el mot veïnal.
També s’ha de tenir en compte el canvi d’ús del guionet en algunes paraules compostes i prefixades: art no-figuratiu, a correcuita, ex-directora general, déu-n’hi-do, ex-pres.
Algunes paraules passen a doblar la r –erradicar, arrítmia, otorrinolaringòleg, corresponsable– i algunes expressions passen a escriure’s aglutinades: sensepapers, sensesostre. També s’afegeix la e epentètica en algunes paraules: termoestable, arterioesclerosi.
ANYS DE DEBAT / Els canvis no s’han decidit precipitadament. La presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabré, remarca que la nova normativa s’ha elaborat després de dos anys i mig de feina: «No actuem des de l’auctoritas, simplement hem fet la feina que ens tocava fer». Cabré diu que «les llengües són vives i, per tant, no hi ha res intocable, ni la gramàtica ni tampoc l’ortografia».
En la nota introductòria de l’acord pres per la Secció Filològica de l’IEC s’argumenta que «en ocasió de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1913), la Secció Filològica va creure que era oportú de publicar una nova versió de l’ortografia catalana. Els motius per a fer aquesta publicació són diversos, però el principal és la dispersió dels materials que conformen la normativa ortogràfica vigent. Per això, la Secció Filològica ha volgut aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions fetes pel mateix Fabra i les introduïdes després de la seva mort, i l’ortografia actualitzada per la Secció Filològica des de 1984».
A més, explica que «no s’ha limitat tan sols a fer visibles les modificacions dels darrers temps, sinó que, amb una voluntat de simplificar i aclarir al màxim el codi ortogràfic, ha escoltat les diferents opinions d’experts, ha estudiat els dubtes que li han estat plantejats, ha analitzat els corpus lingüístics de què disposem actualment per conèixer l’ús real de la llengua i, en conseqüència, ha decidit d’introduir-hi uns pocs canvis. Alguns dels canvis afecten un nombre reduït de mots —i, per tant, resulten imperceptibles—, d’altres afecten un nombre més gran de mots de la llengua; n’hi ha, fins i tot, que rectifiquen decisions anteriors, però sempre s’han fet intentant mantenir el difícil equilibri entre tradició i modernitat, amb l’objectiu de millorar el codi ortogràfic».
Quant als diacrítics, l’IEC diu que «ja Fabra havia intentat racionalitzar-ne l’ús, però havia deixat la porta oberta a un augment incontrolat dels casos, amb l’acceptació de l’ús del diacrític en els derivats. La Secció Filològica ha optat per una reducció significativa de l’accent diacrític i distingeix, doncs, només 15 paraules, triades entre les més de 150 que conté el DIEC2, per tal d’evitar, sobretot, males lectures amb la confusió entre elements gramaticals tònics i àtons».
