Andorra la Vella
El Govern no posa data per recuperar els diners bloquejats
Els actius de renda variable de clients de BPA i Vall Banc encara atrapats sumen uns 500 milions d’euros
Els actius de renda variable de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) i Vall Banc que segueixen bloquejats ascendeixen a un total d’aproximadament 500 milions d’euros. Així ho va afirmar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, al Consell General on també va assegurar que «tinc el total convenciment que els clients recuperaran els actius en renda variable, de la mateixa manera que ho han fet amb els altres productes». Amb tot però, no es va atrevir a donar una data concreta. «No donaré un calendari perquè seria imprudent», va considerar Cinca. La informació la va donar en resposta a una pregunta del conseller socialdemòcrata, Pere López, relativa a les dificultats que té Vall Banc per tenir plena operativa. Davant la insistència del conseller, el ministre únicament va apuntar que la solució serà «relativament ràpida» i que «arribarà».
Cinca va insistir en recordar diverses vegades que les accions en renda variable no estan físicament a BPA, sinó al dipositari, en aquest cas Credit Suisse. En aquest sentit, va explicar que totes les contraparts –les altres entitats amb qui treballava BPA– han anat alliberant els actius que tenien dipositats de dita entitat des de la seva intervenció per poder canviar la titularitat a Vall Banc i que els clients traspassats poguessin operar amb normalitat. Totes, va repetir, menys la renda variable que segueix bloquejada al banc suís. Una qüestió que «únicament poden negociar l’AREB (Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries), com a propietari actual de BPA, i l’entitat estrangera perquè tenen un contracte privat». Ni Vall Banc, ni el Govern, ni l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) «tenen potestat per donar instruccions en aquest cas», va deixar clar.
Els moviments de l’AREB/ Feta l’explicació del responsable de Finances, el socialdemòcrata va demanar en quin moment es van iniciar les negociacions entre l’AREB i Credit Suisse amb l’objectiu de «desencallar la situació». En resposta, Cinca va manifestar que l’AREB, com a organisme públic, ha tingut contactes amb el seu homònim suís «per tal de fer el necessari perquè deixi anar la renda variable». Així mateix, va apuntar que l’INAF també ha intervingut quan ha estat necessari. En tot cas, el ministre no va especificar la data en què es va començar a negociar, així com tampoc en cap moment va voler mencionar el nom de la contrapart estrangera.
Davant les crítiques de López per la «falta d’informació que ha donat el Govern sobre aquesta situació», Cinca va insistir en què «tinc el cert convenciment que dir més del que podem pot alterar les negociacions que s’estan duent a terme». I va argumentar que «si tots els productes es trobessin en la mateixa situació que la renda variable demostraria que s’ha seguit un camí erroni, però no és el cas». Reforçant aquesta declaració, va recordar que «més del 92% dels clients han estat traspassats a Vall Banc» i que «una part molt substancial no està afectada per la renda variable».
Totes les explicacions però, no van convèncer al conseller del PS que va dir tenir «moltes dubtes de com s’està portant la qüestió» i va qualificar de «lamentable» que aquesta informació «s’hagi estat ocultant».
Pel que fa a com pot afectar l’inici l’1 de gener del 2017 de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal als clients que tenen els diners bloquejats i si dites dificultats poden comportar alguna responsabilitat a l’Estat «per diligències», Cinca va ser taxatiu: «No hem fet cap diligència, per tant no tenim cap responsabilitat».
Cobertura del 100% pels donants d’òrgans vius
Cinca va insistir en recordar diverses vegades que les accions en renda variable no estan físicament a BPA, sinó al dipositari, en aquest cas Credit Suisse. En aquest sentit, va explicar que totes les contraparts –les altres entitats amb qui treballava BPA– han anat alliberant els actius que tenien dipositats de dita entitat des de la seva intervenció per poder canviar la titularitat a Vall Banc i que els clients traspassats poguessin operar amb normalitat. Totes, va repetir, menys la renda variable que segueix bloquejada al banc suís. Una qüestió que «únicament poden negociar l’AREB (Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries), com a propietari actual de BPA, i l’entitat estrangera perquè tenen un contracte privat». Ni Vall Banc, ni el Govern, ni l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) «tenen potestat per donar instruccions en aquest cas», va deixar clar.
Els moviments de l’AREB/ Feta l’explicació del responsable de Finances, el socialdemòcrata va demanar en quin moment es van iniciar les negociacions entre l’AREB i Credit Suisse amb l’objectiu de «desencallar la situació». En resposta, Cinca va manifestar que l’AREB, com a organisme públic, ha tingut contactes amb el seu homònim suís «per tal de fer el necessari perquè deixi anar la renda variable». Així mateix, va apuntar que l’INAF també ha intervingut quan ha estat necessari. En tot cas, el ministre no va especificar la data en què es va començar a negociar, així com tampoc en cap moment va voler mencionar el nom de la contrapart estrangera.
Davant les crítiques de López per la «falta d’informació que ha donat el Govern sobre aquesta situació», Cinca va insistir en què «tinc el cert convenciment que dir més del que podem pot alterar les negociacions que s’estan duent a terme». I va argumentar que «si tots els productes es trobessin en la mateixa situació que la renda variable demostraria que s’ha seguit un camí erroni, però no és el cas». Reforçant aquesta declaració, va recordar que «més del 92% dels clients han estat traspassats a Vall Banc» i que «una part molt substancial no està afectada per la renda variable».
Totes les explicacions però, no van convèncer al conseller del PS que va dir tenir «moltes dubtes de com s’està portant la qüestió» i va qualificar de «lamentable» que aquesta informació «s’hagi estat ocultant».
Pel que fa a com pot afectar l’inici l’1 de gener del 2017 de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal als clients que tenen els diners bloquejats i si dites dificultats poden comportar alguna responsabilitat a l’Estat «per diligències», Cinca va ser taxatiu: «No hem fet cap diligència, per tant no tenim cap responsabilitat».
Cobertura del 100% pels donants d’òrgans vius
El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va anunciar ahir durant la sessió de control al Govern que s’està treballant perquè els donants d’òrgans vius tinguin el cent per cent de la cobertura per baixa de malaltia. En resposta d’una pregunta formulada per la consellera liberal, Carine Montaner, el ministre també va informar que l’Executiu està elaborant un projecte de llei per regular la donació d’òrgans i teixits, que es tramitarà durant l’any 2017.
Així mateix, i com ja va avançar EL PERIÒDIC, Álvarez va explicar que s’han mantingut contactes amb el Ministeri de Salut espanyol per tal que Andorra es converteixi amb un país extractor d’òrgans.
Picabaralla entre Martí i López/ Durant la sessió parlamentària també es va viure un moment de retrets protagonitzats pel cap de Govern, Toni Martí, i el socialdemòcrata, Pere López. El conseller va preguntar a Martí perquè, al seu entendre, no posa ningú «del nucli dur de DA» davant les carteres que s’han d’ocupar de les tres grans reformes que té pendents el Govern (la reforma sanitària, transferència i competències comunals i la Funció Pública). Una acusació a la qual Martí va respondre assegurant que «l’ego de la seva persona no té límit» i que «nosaltres no som sectaris, busquem persones per la seva validesa, sigui quina sigui la seva procedència». I amb to bromista va assegurar-li a López que «si el que el molesta és que el seu nom no hagi sonat entre els candidats [a ministre], la propera vegada el tindré en compte». Una broma que no va fer cap gràcia al conseller.
Finalment, també va protagonitzar un llarg debat el fet que l’Executiu estigui buscant personal pel Departament d’Estadística fora del país. A l’entendre de l’oposició, no es fan prou esforços per cobrir les places vacants amb professionals del Principat, la qual cosa suposa un «descrèdit» pels mateixos i una «falta de confiança» amb la gent del país.