Escaldes-Engordany
Fiñana va ser informat de possibles casos de blanqueig a BPA el 2012
L’entitat va advertir d’una transferència de 50 milions d’euros d’un veneçolà cap a l’estranger
El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), Carles Fiñana, va ser informat des de Banca Privada d’Andorra (BPA) de moviments importants de capital de clients de l’entitat cap a l’exterior a finals del 2012. Segons fonts properes a actius directius de BPA, el banc va advertir a la Uifand «de forma oficiosa» que un dels seus clients de nacionalitat veneçolana havia ordenat una transferència des del Principat a l’estranger per un import de 50 milions d’euros en números rodons, amb el pretext d’adquirir un immoble a París. «La bona cooperació amb la Uifand» i els avisos de la mateixa «que mai van ser de forma oficial» van propiciar que l’entitat avisés a la unitat que, al mateix temps, va posar en coneixement dels moviments a la batlle Canòlic Mingorance. És a partir d’aquesta advertència, segons les mateixes fonts, que Mingorance ordena el bloqueig del compte de dit client, així com de tots els associats. En total, uns 200 milions de dòlars –aproximadament 180 milions d’euros– van quedar atrapats al banc.
Arran de tot l’exposat, Fiñana va obrir l’expedient administratiu sancionador a BPA el gener del 2013, tal com ell mateix va explicar davant la premsa dimarts. Les fonts properes als exdirectius de l’entitat apunten però, que un any més tard, concretament l’abril del 2014 i el juliol del mateix any, la batlle i el Tribunal de Corts respectivament, decideixen desbloquejar els comptes per falta d’indicis de blanqueig de capitals. Les fonts exposen que, després d’aquesta decisió judicial, Fiñana va deixar l’expedient obert però sense poder-lo avançar. L’any següent, i tal com el cap de la Uifand va manifestar dimarts, arriba la nota del FinCEN i el dossier sancionador queda suspès.
Investigació des del 2010 / Les fonts esmentades posen en relleu també que «no és cert» que la Uifand comencés a investigar d’ofici el cas Veneçuela primer i més tard el cas Emperador –referit a l’anomenat Gao Ping– i el cas Clotilde –en relació amb l’anomenat Petrov–, com va dir Fiñana abans d’ahir. Els consultats propers a directius de BPA, indiquen que són els homòlegs francesos de la Uifand els que demanen a l’ens el 2010 que comenci a investigar el client veneçolà –el mateix que dos anys després voldria moure els 50 milions– arran d’un pagament amb targeta de crèdit de 100.000 euros a França que consideren sospitós.
És doncs, segons la versió propera als directius de l’entitat bancària, a partir dels dubtes provinents de França que la Uifand entra en alerta pels comptes veneçolans a BPA, malgrat que en aquell moment no emprèn cap actuació.
De fet, tal com es pot observar a les imatges, tant l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) com la Uifand van certificar el 2011 i el 2012, per tant, un i dos anys abans de l’inici de l’expedient administratiu sancionador i quan ja s’havien començat a investigar possibles casos de blanqueig de capitals a BPA, que l’entitat complia «rigorosament» amb els preceptes legals continguts a la llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de capitals.
Concretament, en els documents signats per Carles Fiñana corresponents al gener del 2011 i al setembre del 2012 –quatre mesos abans de l’obertura de l’expedient administratiu sancionador– la Uifand assenyala que «dita entitat bancària, compleix rigorosament amb els preceptes legals continguts en la citada Llei [de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de capitals i contra el finaçament del terrorisme], havent estat objecte a més, de successives auditories externes, que certifiquen no només el citat anteriorment, sinó també de posseir els mecanismes necessaris en matèria de formació i de prevenció».
En el mateix text, Fiñana «confirma que BPA no ha estat objecte en els últims tres anys de cap acció correctora ni mesura sancionadora en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme».
En el mateix sentit, l’INAF certificava el 2011 que «l’entitat bancària no té referències negatives en el seu historial i no ha estat, ni està, sancionada o inhabilitada per a l’exercici de les seves activitats». I afegia que BPA «desenvolupa les seves activitats sense incidències rellevants en el control de riscos».
Arran de tot l’exposat, Fiñana va obrir l’expedient administratiu sancionador a BPA el gener del 2013, tal com ell mateix va explicar davant la premsa dimarts. Les fonts properes als exdirectius de l’entitat apunten però, que un any més tard, concretament l’abril del 2014 i el juliol del mateix any, la batlle i el Tribunal de Corts respectivament, decideixen desbloquejar els comptes per falta d’indicis de blanqueig de capitals. Les fonts exposen que, després d’aquesta decisió judicial, Fiñana va deixar l’expedient obert però sense poder-lo avançar. L’any següent, i tal com el cap de la Uifand va manifestar dimarts, arriba la nota del FinCEN i el dossier sancionador queda suspès.
Investigació des del 2010 / Les fonts esmentades posen en relleu també que «no és cert» que la Uifand comencés a investigar d’ofici el cas Veneçuela primer i més tard el cas Emperador –referit a l’anomenat Gao Ping– i el cas Clotilde –en relació amb l’anomenat Petrov–, com va dir Fiñana abans d’ahir. Els consultats propers a directius de BPA, indiquen que són els homòlegs francesos de la Uifand els que demanen a l’ens el 2010 que comenci a investigar el client veneçolà –el mateix que dos anys després voldria moure els 50 milions– arran d’un pagament amb targeta de crèdit de 100.000 euros a França que consideren sospitós.
És doncs, segons la versió propera als directius de l’entitat bancària, a partir dels dubtes provinents de França que la Uifand entra en alerta pels comptes veneçolans a BPA, malgrat que en aquell moment no emprèn cap actuació.
De fet, tal com es pot observar a les imatges, tant l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) com la Uifand van certificar el 2011 i el 2012, per tant, un i dos anys abans de l’inici de l’expedient administratiu sancionador i quan ja s’havien començat a investigar possibles casos de blanqueig de capitals a BPA, que l’entitat complia «rigorosament» amb els preceptes legals continguts a la llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de capitals.
Concretament, en els documents signats per Carles Fiñana corresponents al gener del 2011 i al setembre del 2012 –quatre mesos abans de l’obertura de l’expedient administratiu sancionador– la Uifand assenyala que «dita entitat bancària, compleix rigorosament amb els preceptes legals continguts en la citada Llei [de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de capitals i contra el finaçament del terrorisme], havent estat objecte a més, de successives auditories externes, que certifiquen no només el citat anteriorment, sinó també de posseir els mecanismes necessaris en matèria de formació i de prevenció».
En el mateix text, Fiñana «confirma que BPA no ha estat objecte en els últims tres anys de cap acció correctora ni mesura sancionadora en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme».
En el mateix sentit, l’INAF certificava el 2011 que «l’entitat bancària no té referències negatives en el seu historial i no ha estat, ni està, sancionada o inhabilitada per a l’exercici de les seves activitats». I afegia que BPA «desenvolupa les seves activitats sense incidències rellevants en el control de riscos».