El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), Carles Fiñana, va assegurar ahir que no va tenir coneixement de la nota del FinCEN que va acabar amb la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins quatre dies abans de la seva publicació. «La Uifand i jo personalment tenim coneixement d’aquesta nota el dia 6 de març, un divendres, a mitja tarda», va deixar clar i va afegir que «vam ser convocats l’INAF, la Uifand i la fiscalia general». Fiñana va negar de forma contundent que «mai» abans d’aquesta data van tenir «cap element que fes pensar en la nota». Amb aquestes declaracions, doncs, va respondre  a l’afirmació que Higini Cierco va fer la setmana passada davant la comissió BPA apuntant que diverses autoritats andorranes tenien coneixement de les intencions de l’ens nord-americà abans del mes de març del 2015. Aquestes manifestacions van tenir lloc en el marc de la presentació de la memòria d’activitats de la Uifand de l’any passat.

Amb tot, Fiñana va explicar que la unitat va iniciar un expedient administratiu sancionador contra BPA el gener del 2013 després d’investigar diversos casos relacionats amb el blanqueig de capital ara judicialitzats com el cas Veneçuela, el cas Emperador, referit a l’anomenat Gao Ping, o el cas Clotilde, en relació amb l’anomenat Petrov. Dit expedient havia de finalitzar el 2015 amb un «plec de càrrecs en què es reflectia una infracció administrativa de diversos preceptes de la nostra Llei» i que comportaria «la demanda d’imposició d’importants sancions». La publicació de la nota del Tresor nord-americà va deixar en suspens aquest dossier.

El cap de la Uifand va informar que la feina feta fins el moment es va passar a la fiscalia i a la batlle del cas, juntament amb un informe de conclusions «d’unes 60 pàgines i abastament contundent».

Fiñana defensa la feina feta / El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera va defensar la tasca feta en tot l’afer BPA, així com la seva «imparcialitat», i va anunciar la incorporació de més personal properament.

Preguntat per la celeritat en què va actuar la Uifand, Fiñana va posar de relleu que els casos investigats són molt complexes i va exemplificar-ho anunciant que només el cas Veneçuela va comportar «milers de folis». En aquest sentit, en la memòria presentada s’exposa que «els representants del banc no van facilitar mai cap tipus de dada o informació que els pogués incriminar» i que tampoc disposaven de «la informació que tenien altres jurisdiccions perquè no la van compartir». Per tant, van concloure que no tenien  «els indicis necessaris, fefaents i concloents que acreditessin el nivell de connivència en les relacions entre el banc i els malfactors que es desprenia del contingut de la nota verbal».

67% més de declaracions de sospita / El 2015 la Uifand va registrar en termes globals un 15% més de feina que l’any anterior. Aquest increment respon, en gran mesura, segons va destacar ahir Carles Fiñana, a un augment del 66,67% de les declaracions d’operacions sospitoses respecte el 2014. El màxim responsable de la unitat va atribuir la pujada a una «major conscienciació» tant dels obligats financers, els bancs, com dels no financers, com ara comptables, economistes o advocats.

Les peticions de cooperació internacional també van créixer amb un total de 48, respecte les 33 de l’any precedent. En set ocasions, va ser el Principat qui va sol·licitar informació i en 41 la demanda va ser de l’exterior. També va pujar la cooperació nacional, que passa de set assumptes tractats el 2014 a 30 el 2015, tots de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Així mateix, el volum de diners embargats a causa d’expedients tramesos a la Justícia (21) va experimentar un creixement notable passant de poc més de sis milions d’euros el 2014 a fins a 55,2 milions d’euros el 2015. 

En marxa la cinquena avaluació del Moneyval