ESCALDES-ENGORDANY
El TC no veu cap vulneració en el bloqueig de comptes de Laplana
L’exdirectiu de BPA argumenta que se li ha vulnerat la integritat moral i que ha estat sotmès a un tracte cruel
El bloqueig d’un compte bancari, en el marc de la investigació judicial per un presumpte cas de blanqueig de diners, no vulnera cap dret fonamental. Amb aquest argument, el Tribunal Constitucional (TC) desestima el recurs d’empara presentat per l’exdirectiu de Banca Privada d’Andorra (BPA Pablo Laplana i la seva filla menor d’edat per «una presumpta vulneració del dret a la integritat moral i per estar sotmès a un tracte cruel, inhumà i degradant», entre d’altres vulneracions. Segons el TC, «una mesura de bloqueig total d’un compte bancari, adoptada per un batlle en la fase inicial d’una investigació criminal no és necessàriament inconstitucional».
Els fets es remunten a l’abril de l’any passat quan, en el marc de la causa relativa a BPA «en què s’instrueixen presumptes delictes majors continuats de blanqueig de diners o valors, concorrent l’agreujant d’actuar mitjançant grup organitzat, amb habitualitat» –segons consta en l’aute del TC–, la Batllia va dictar un aute que acordava «el bloqueig, el control de moviments i l’embargament de tots els comptes bancaris i financers del senyor Luis Pablo Laplana Moraes, entre altres persones, demanant a les entitats corresponents una sèrie concreta d’informacions i prohibint l’alienació dels seus béns».
Uns dies després, la representació processal de Laplana va aportar documentació per acreditar l’origen lícit dels diners del seu compte i va demanar-ne el desbloqueig parcial, ja que «no podia fer front a cap despesa bàsica» ni tampoc complir amb «el pagament de la pensió d’aliments de la seva filla menor d’edat»». Finalment, la batlle instructora del cas BPA va autoritzar Laplana a disposar mensualment de 1.500 euros. El directiu de BPA va continuar presentant recursos fins que la quantitat desbloquejada mensualment es va elevar fins a 3.615 euros.
Amb tot, el recurrent ha argumentat al TC que «s’ha vulnerat el seu dret a la integritat moral» i que el bloqueig dels comptes el va deixar «en una situació econòmicament molt compromesa». A més, Laplana considera que «s’ha vist sotmès a un tracte cruel, inhumà i degradant» que li ha provocat «un gran patiment psíquic i moral». També ha al·legat que «l’aute de bloqueig i d’embargament total de tot el patrimoni del recurrent afecta i vulnera els drets fonamentals de la seva filla, ja que el recurrent no va poder abonar l’import de la pensió d’aliments que li corresponia» i ha destacat que no podia abonar les quotes mensuals de l’escola. El ministeri fiscal ha replicat que «res impedeix al recurrent buscar altres vies per treballar» i ha puntualitzat que no consta «que la nena hagi hagut de deixar de cursar els seus estudis».
Integritat moral / En l’aute, el TC assenyala que el bloqueig no ha deixat Laplana en la indigència ni sense mitjans per a la subsistència. Després de raonar perquè el bloqueig dels seus comptes no és inconstitucional, el TC se centra en la demanda del recorrent de vulneració dels drets a la integritat moral, a no estar sotmès a un tracte cruel, inhumà o degradant, a la protecció familiar, al treball i a la defensa dels seus interessos econòmics i socials, i a l’educació de la seva filla i a escollir per part dels progenitors el tipus d’educació per a ella.
El TC recorda que «la integritat moral està protegida per oposició a aquells tractes cruels, inhumans o degradants (...) i que tenen a veure amb tortures, vexacions, penalitats prohibides (...), fins i tot en temps de guerra, o per les condicions de presó o d’internament, especialment dures. En suma, res que resulti pròxim a les derivacions del bloqueig d’un compte bancari en el decurs d’una investigació criminal».
Els fets es remunten a l’abril de l’any passat quan, en el marc de la causa relativa a BPA «en què s’instrueixen presumptes delictes majors continuats de blanqueig de diners o valors, concorrent l’agreujant d’actuar mitjançant grup organitzat, amb habitualitat» –segons consta en l’aute del TC–, la Batllia va dictar un aute que acordava «el bloqueig, el control de moviments i l’embargament de tots els comptes bancaris i financers del senyor Luis Pablo Laplana Moraes, entre altres persones, demanant a les entitats corresponents una sèrie concreta d’informacions i prohibint l’alienació dels seus béns».
Uns dies després, la representació processal de Laplana va aportar documentació per acreditar l’origen lícit dels diners del seu compte i va demanar-ne el desbloqueig parcial, ja que «no podia fer front a cap despesa bàsica» ni tampoc complir amb «el pagament de la pensió d’aliments de la seva filla menor d’edat»». Finalment, la batlle instructora del cas BPA va autoritzar Laplana a disposar mensualment de 1.500 euros. El directiu de BPA va continuar presentant recursos fins que la quantitat desbloquejada mensualment es va elevar fins a 3.615 euros.
Amb tot, el recurrent ha argumentat al TC que «s’ha vulnerat el seu dret a la integritat moral» i que el bloqueig dels comptes el va deixar «en una situació econòmicament molt compromesa». A més, Laplana considera que «s’ha vist sotmès a un tracte cruel, inhumà i degradant» que li ha provocat «un gran patiment psíquic i moral». També ha al·legat que «l’aute de bloqueig i d’embargament total de tot el patrimoni del recurrent afecta i vulnera els drets fonamentals de la seva filla, ja que el recurrent no va poder abonar l’import de la pensió d’aliments que li corresponia» i ha destacat que no podia abonar les quotes mensuals de l’escola. El ministeri fiscal ha replicat que «res impedeix al recurrent buscar altres vies per treballar» i ha puntualitzat que no consta «que la nena hagi hagut de deixar de cursar els seus estudis».
Integritat moral / En l’aute, el TC assenyala que el bloqueig no ha deixat Laplana en la indigència ni sense mitjans per a la subsistència. Després de raonar perquè el bloqueig dels seus comptes no és inconstitucional, el TC se centra en la demanda del recorrent de vulneració dels drets a la integritat moral, a no estar sotmès a un tracte cruel, inhumà o degradant, a la protecció familiar, al treball i a la defensa dels seus interessos econòmics i socials, i a l’educació de la seva filla i a escollir per part dels progenitors el tipus d’educació per a ella.
El TC recorda que «la integritat moral està protegida per oposició a aquells tractes cruels, inhumans o degradants (...) i que tenen a veure amb tortures, vexacions, penalitats prohibides (...), fins i tot en temps de guerra, o per les condicions de presó o d’internament, especialment dures. En suma, res que resulti pròxim a les derivacions del bloqueig d’un compte bancari en el decurs d’una investigació criminal».