El Tribunal Constitucional (TC) considera «incomprensible, mancat de qualsevol lògica i, fins i tot, absurd que no hagi estat aportat a les actuacions aquest informe tan transcendent». L’informe en qüestió és el que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va presentar, el 24 d’abril del 2015, a l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), en el qual concloïa que Banca Privada d’Andorra (BPA) era inviable des del punt de vista financer. Document en mà, l’AREB va optar per iniciar el procés de resolució de BPA, no la reestructuració. Els accionistes majoritaris de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, sempre han reclamat veure l’informe i, ara, el TC insta l’INAF a entregar-lo a la secció administrativa del Tribunal de Batlles per reiniciar el procés.
En els fonaments jurídics de la sentència, emesa el 9 de maig passat, el TC matisa que no entén «perquè un document tan essencial i debatut no figura en les actuacions [judicials], tot i que hagués hagut de ser aportat, motiu pel qual aquestes queden mutilades en el seu nucli essencial i amb això es frustra el desenvolupament normal d’un procés degut, (…) dret declarat constitucionalment i que ha de ser aquí restaurat i protegit» i insisteix que allò que és «problemàtic és la no aportació a les actuacions de l’informe de l’INAF». Per tot, el TC insisteix que «resulta indispensable que el tan discutit informe estigui incorporat a les actuacions de manera autèntica, literal i íntegra. Però aquest no és el cas. L’informe no hi és i només se’n té notícia de manera indirecta».
UN INFORME FANTASMA? / La primera demanda es remunta al maig del 2015, quan els accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, i altres membres del Consell d’Administració de BPA, van presentar demanda al Tribunal de Batlles per impugnar l’informe de l’INAF, el contingut del qual no coneixien perquè no havien vist. La Batllia va resoldre que era «un acte preparatori, no recurrible» i, per tant, va desestimar el recurs.
Els demandants van recórrer al Tribunal Superior de Justícia (TSJ), que va ratificar els arguments de la Batllia. Uns mesos després, el TSJ també va rebutjar l’incident de nul·litat d’actuacions presentat pels mateixos demandants.
Finalment, els germans Cierco van recórrer al Tribunal Constitucional (TC) al·legant que s’havien vulnerat «les seves garanties constitucionals d’obtenir una decisió fonamentada en Dret i d’un procés degut». El TC ha estimat que s’ha vulnerat el dret constitucional a un procés degut i ha procedit a «anul·lar, en la seva integritat, totes les actuacions jurisdiccionals que els concerneixen, retrotaient el procés a primera instància, davant del Tribunal de Batlles, i al moment immediatament posterior a la presentació de la demanda inicial, declarant en qualsevol cas nuls l’aute del 17 de juliol del 2015, dictat per la Secció de Contenciós-Administratiu 1 de la Batllia, i els autes del 9 d’octubre del 2015 i del 20 de novembre del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia».
Per tant, si queden anul·lades les resolucions de la Batllia i el TSJ, el plet es pot reprendre. Els accionistes majoritaris ja han anunciat que sí reprendran les actuacions legals. Amb tot, l’informe de l’INAF haurà de formar part de la documentació judicial ja que, actualment, només es troba dins del procés de resolució i els Cierco no l’han vist perquè no està inclòs dins de l’expedient sancionador.
D’altra banda, el TC ha remarcat que no és de la seva competència «expressar el seu criteri» sobre la naturalesa de l’informe, és a dir, «si és un acte administratiu definitiu o només preparatori, com tampoc si vincula l’AREB (…), ni tan sols si el recurs és admissible o inadmissible». Només es pronuncia sobre la constitucionalitat.
