El passat 10 d’abril, el ciclista espanyol de l’equip Movistar, Fran Ventoso, patia un accident a la clàssica de la París-Roubaix en el qual un fre de disc d’una bicicleta que no era la seva li va provocar un tall profund a la cama esquerra. Des de llavors, el debat sobre la utilització d’aquest element en el ciclisme professional s’ha intensificat més que mai ja que no garanteix seguretat malgrat que les grans marques de bicicleta aposten pel seu ús també en carretera assegurant que frenen millor, seguint així una estratègia de màrqueting. 
 

La intenció des de la Unió Ciclista Internacional (UCI), però, és una altra. El 14 d’abril, només quatre dies després de l’accident de Ventoso, va emetre un comunicat en el qual informava de la finalització del test de l’utilització del fre de disc en el ciclisme professional que havia posat en marxa dos anys enrere. La primera federació en reaccionar va ser la francesa, que va ampliar la prohibició de l’element a les marxes cicloturistes a més de les proves d’elit. Ahir, la espanyola va emetre un comunicat en el qual recalcava que «en cap moment i sota cap circumstància temporal i/o transitòria, la RFEC ha autoritzat o permès l’ús dels frens de disc en tots i cadascun dels esdeveniments federats de carretera organitzats sota la seva supervisió». Donava a entendre així que vigilarien que no es veiessin bicicletes amb disc en tot tipus de proves a Espanya, amateurs i professionals, cosa que fins ara no s’havia fet de manera rigorosa. 
 

La següent en donar aquest pas serà la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC). Dimecres vinent tindran una reunió de la junta en la qual es posarà aquest tema sobre la taula. Com a federació afiliada a l’UCI, volen seguir la normativa internacional i també els passos dels països veïns. «Som membres de l’UCI i si diuen que no es poden utilitzar els frens de disc ho aplicarem», explica el president de la FAC, Gerard Riart, que pensa que «són molt perillosos» i que «ja es veia a venir que això podria passar». A més a més, comenta que «ho trobem lògic. En altres aspectes potser hi ha discussió, però en aquest no». Si en la reunió de la junta de la setmana vinent s’acaba tirant endavant aquesta proposta, tal i com sembla que es produirà, s’enviarà un correu electrònic als clubs del país notificant-ho. 

 

Conseqüències / Això significarà que les dues grans marxes cicloturistes del país, la Volta als Ports i La Purito Andorra, hauran de prendre mesures al respecte i comunicar als inscrits que no poden participar a la prova amb frens de disc. Si hi ha algun participant que arriba a la sortida amb l’element incorporat a la seva bicicleta «l’organització li hauria de retirar el dorsal i no formaria part de la cursa», comenta Riart. 
 

«Hi estem totalment d’acord, considero que és un element molt perillós», opina l’ex ciclista professional i un dels organitzadors de la marxa en honor a Joaquim Rodríguez, Àngel Edo. «De fet, tot i no estar prohibit, jo sempre recomano no portar frens de disc. El primer de tot és la seguretat», explica Edo, que afegeix que si finalment es porta a terme aquesta mesura de la normativa avisaran a tots els inscrits amb què compten fins ara a La Purito i «es respectarà rigurosament». 
 

Pel que fa a la prova organitzada per l’Agrupació Ciclista d’Andorra (ACA), el seu president, Josep Pujol, assenyala que «encara no ens han notificat res, però si es fa haurem de trobar una solució per als que ja estan inscrits i tenen bicicletes amb frens de disc». També comenta que «el percentatge de participants que porten aquest element és molt baix. Tenim uns 600 inscrits ja i d’aquests quants deuen tenir-ho? Un o dos?». Malgrat tot, creu que «com a club és complicat perquè alguns dels ciclistes que ja han fet la seva inscripció no podran participar i haurem de valorar si tornar el preu de la inscripció. També si algun d’ells es compra una bicicleta nova amb disc per competir i al final no la pot fer servir és un problema». Com a ciclista però, no dubta en què «és un ganivet i és perillós, no ens enganyem. Són una d’aquelles coses que es podien haver previst abans». 

 

Diferent a la BTT / En aquesta disciplina, fa molts anys que els frens de disc són presents, a diferència del ciclisme en ruta. Tot i això, mai s’han produït incidents greus ja que en aquest cas els ciclistes van de manera individual o en grups petits. «No és el mateix en una cursa de BTT que en una de ruta perquè en la segona hi van molts corredors junts i si hi ha una caiguda és realment perillós», exposa Edo, que com Pujol veu més lògic l’ús del disc en BTT i no en ruta. 
 

En les properes setmanes, s’espera que l’UCI comuniqui de manera oficial alguna decisió respecte a les marxes cicloturistes i els frens de disc, la qual afectarà de manera directa a Andorra i als països que formen part de l’organisme.