ESCALDES-ENGORDANY
Un jurista nord-americà acusa el FinCEN de «violar preceptes bàsics» legislatius
Byrnes recorda el cas d’un banc de Tanzània, que té similituds amb BPA
El degà associat de la Texas A&M University School of Law, William H.Byrnes, FinCEN, va advertir en un comunicat adreçat al FinCEN que la unitat antiblanqueig del Tresor dels Estats Units, estaria «violant preceptes bàsics» de la legislació nord-americana en les diferents investigacions en las investigacions i sancions que imposa a entitats financeres estrangeres.
Byrnes va exposar en la seva nota que es mostrava «consternat» en observar que el FinCEN estaria violant la Llei de Procediments de l’Administració nord-americana (APA) i ho raona per tres motius: per retenir informació no classificada –sense privilegis–, per no escoltar a l’altra part abans de prendre una decisió i per no avaluar ni identificar possibles alternatives.
El jurista recorda en la seva carta que, l’agost passat, un jutge de Columbia va anul·lar cautelarment l’actuació del FinCEN contra FBME, un banc de Tanzània que va ser acusat de finançar el terrorisme, per possibles vulneracions de la Llei de Procediments de l’Administració. El tribunal va considerar que no s’havien fonamentat suficientment les acusacions i les mesures adoptades.
Byrnes també censura en el seu comunicat que el FinCEN estigui actuant de forma més dura contra els bancs petits que amb els grans. Per argumentar-ho, l’especialista recorda que per acusacions molt més greus que les que es van formular contra el banc de Tanzània, a altres només se’ls hi va aplicar «una estirada d’orelles», com va ser el cas de la sanció a BNP Paribas.
El cas de BPA no queda reflectit en la seva nota i no s’esmenta, però, fonts properes als germans Cierco, els accionistes majoritaris, assenyalen que es pot establir un paral·lelisme amb el cas FBME, perquè és el cas de referència que fan servir els advocats americans. El cas del banc de Tanzània és força similar al de BPA i, a més, ja han superat alguna etapa més del procés de resolució.
Tot i això, és evident que la nota del FinCEN del 10 de març, aviat farà un any, va significar el punt de partida de l’esclat de la crisis de la plaça financera andorrana. En el moment de l’emissió de la nota del Tresor americà, el Govern va decidir executar la intervenció de l’entitat i iniciar el procés de traspàs d’actius al banc pont. Un procés que el cap de l’Exectiu, Toni Martí, va assegurar fa algunes setmanes que esperen que finalitzi abans del proper 6 de març.
Byrnes va exposar en la seva nota que es mostrava «consternat» en observar que el FinCEN estaria violant la Llei de Procediments de l’Administració nord-americana (APA) i ho raona per tres motius: per retenir informació no classificada –sense privilegis–, per no escoltar a l’altra part abans de prendre una decisió i per no avaluar ni identificar possibles alternatives.
El jurista recorda en la seva carta que, l’agost passat, un jutge de Columbia va anul·lar cautelarment l’actuació del FinCEN contra FBME, un banc de Tanzània que va ser acusat de finançar el terrorisme, per possibles vulneracions de la Llei de Procediments de l’Administració. El tribunal va considerar que no s’havien fonamentat suficientment les acusacions i les mesures adoptades.
Byrnes també censura en el seu comunicat que el FinCEN estigui actuant de forma més dura contra els bancs petits que amb els grans. Per argumentar-ho, l’especialista recorda que per acusacions molt més greus que les que es van formular contra el banc de Tanzània, a altres només se’ls hi va aplicar «una estirada d’orelles», com va ser el cas de la sanció a BNP Paribas.
El cas de BPA no queda reflectit en la seva nota i no s’esmenta, però, fonts properes als germans Cierco, els accionistes majoritaris, assenyalen que es pot establir un paral·lelisme amb el cas FBME, perquè és el cas de referència que fan servir els advocats americans. El cas del banc de Tanzània és força similar al de BPA i, a més, ja han superat alguna etapa més del procés de resolució.
Tot i això, és evident que la nota del FinCEN del 10 de març, aviat farà un any, va significar el punt de partida de l’esclat de la crisis de la plaça financera andorrana. En el moment de l’emissió de la nota del Tresor americà, el Govern va decidir executar la intervenció de l’entitat i iniciar el procés de traspàs d’actius al banc pont. Un procés que el cap de l’Exectiu, Toni Martí, va assegurar fa algunes setmanes que esperen que finalitzi abans del proper 6 de març.