ESCALDES-ENGORDANY
L’IRPF, el final d’una era
Ha arribat la fase final del que és el primer exercici en què els ciutadans han de pagar impostos per les rendes que obtenen
Al juliol del 2013 Antoni Martí va anunciar la intenció del Govern de tirar endavant l’aplicació d’un IRPF tot i que no ho portava escrit en el programa electoral d’any i mig abans. L’anunci el va fer després d’entrevistar-se amb el copríncep francès, François Hollande, que, de la mateixa manera que el seu antecessor Sarkozy, van ser els que més van pressionar perquè Andorra fes una reforma impositiva i s’adaptés a les normes fiscals internacionals.
Finalment, el 24 d’abril de 2014, el Consell General va aprovar l’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques amb els vots de Demòcrates per Andorra i del Grup Mixt (ara SDP, de Jaume Bartumeu) i l’abstenció del Partit Socialdemòcrata.Aquest darrer volia elevar el llindar del mínim exempt de tributar fins als 30.000 € i augmentar fins al 20% el tipus per als salaris superiors a deu vegades el salari mínim (uns 115.000 €), a més d’augmentar les deduccions per càrregues familiars.
Una de les premisses en què es basa l’aplicació d’aquest impost és obeir al principi de solidaritat de la Constitució que diu que els ciutadans han de contribuir en la mesura de les seves possibilitats. No obstant això, un dels principals objectius de consolidar aquest impost i el marc fiscal en general era que el país pogués signar convenis de no doble imposició amb països de la Unió Europea. En el moment de l’exposició per part del grup parlamentari demòcrata, el president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, l’ara desaparegut Martí Salvans, va defensar el text argumentant que el mínim exempt estigués situat en els 24.000 euros perquè aquesta xifra és aproximadament el salari mitjà d’Andorra i, per tant, amb la progressivitat i les deduccions que s’estableixen «farà tributar prop del 50% de la massa salarial». A més, amb la reducció del 50% per als salaris entre els 24.000 euros i 40.000 euros se’n beneficiaran al voltant de 8.000 assalariats.
El president del grup mixt en aquell moment, Jaume Bartumeu, va explicar que votaven a favor tot i que «el projecte no ens satisfà plenament» ja que «és d’una complexitat excessiva que permet l’enginyeria fiscal» i que no «és progressista, però s’adapta a la Constitució».
Oposició externa / Tot i no ser-hi presents en aquell moment com a partit, els actuals integrants de Liberals d’Andorra, l’exconseller Eusebi Nomen o els sindicats i alguna plataforma ciutadana, van criticar durament la mesura argumentant, entre d’altres qüestions, que no s’havia reflectit en el programa electoral de Demòcrates per Andorra. Tot i que no s’argumenti com a tal, l’aprovació de l’IRPF seria una de les grans divisions que va propiciar la reaparició dels Liberals a Andorra.
D’aquesta manera, l’excap de Govern, Marc Forné, va dir que abans d’implantar l’IRPF «caldria esgotar totes les possibilitats dels impostos indirectes, que són més justos». Forné també es va mostrar partidari de canviar la Constitució per posar un límit a la pressió fiscal o a l’endeutament, per tal d’aportar més seguretat al país.
Per la seva banda, l’exconseller general Eusebi Nomen va manifestar en aquell moment que «Europa no demana l’IRPF per a res, sinó que només requereix l’intercanvi automàtic d’informació fiscal». Nomen va manifestar que el cap de Govern mentia i que «ha estat enganyant al ciutadà».
Aquestes declaracions van ser respostes immediatament pel president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, que va dir que era Nomen qui mentia quan afirmava que el cap de Govern no deia la veritat quan vinculava la necessitat d’implantar un IRPF per poder signar acords per evitar la doble imposició. Baró també va matissar que «a Nomen li encanta vendre missatges controvertits» que no sempre estan «basats en criteris realistes, sinó més aviat demagògics».
Per la seva banda, des dels sindicats van demanar «responsabilitat» als consellers generals i que s’aclarís la necessitat i la conveniència de l’IRPF per acostar-se a Europa en la situació de crisi actual. El portaveu de l’USdA, Gabriel Ubach, va manifestar que «si s’ha intentat enganyar a la població amb un intent flagrant de muntar un IRPF per castigar a la classe mitja andorrana i als petits i mitjans empresaris per afavorir els grossos, és molt greu».
Finalment, fins i tot l’associació AD800, una de les més dinàmiques en aquell moment, va enviar una carta a cada copríncep demanant-los que no ratifiquessin la llei de l’IRPF. En la missiva el col·lectiu argumentava que «és necessari un període de reflexió i debat amb tots els actors socials i fins i tot un referèndum per legitimar l’aprovació d’aquesta Llei».
MÉS INFORMACIÓ A LA VERSIÓ PAPER
Finalment, el 24 d’abril de 2014, el Consell General va aprovar l’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques amb els vots de Demòcrates per Andorra i del Grup Mixt (ara SDP, de Jaume Bartumeu) i l’abstenció del Partit Socialdemòcrata.Aquest darrer volia elevar el llindar del mínim exempt de tributar fins als 30.000 € i augmentar fins al 20% el tipus per als salaris superiors a deu vegades el salari mínim (uns 115.000 €), a més d’augmentar les deduccions per càrregues familiars.
Una de les premisses en què es basa l’aplicació d’aquest impost és obeir al principi de solidaritat de la Constitució que diu que els ciutadans han de contribuir en la mesura de les seves possibilitats. No obstant això, un dels principals objectius de consolidar aquest impost i el marc fiscal en general era que el país pogués signar convenis de no doble imposició amb països de la Unió Europea. En el moment de l’exposició per part del grup parlamentari demòcrata, el president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, l’ara desaparegut Martí Salvans, va defensar el text argumentant que el mínim exempt estigués situat en els 24.000 euros perquè aquesta xifra és aproximadament el salari mitjà d’Andorra i, per tant, amb la progressivitat i les deduccions que s’estableixen «farà tributar prop del 50% de la massa salarial». A més, amb la reducció del 50% per als salaris entre els 24.000 euros i 40.000 euros se’n beneficiaran al voltant de 8.000 assalariats.
El president del grup mixt en aquell moment, Jaume Bartumeu, va explicar que votaven a favor tot i que «el projecte no ens satisfà plenament» ja que «és d’una complexitat excessiva que permet l’enginyeria fiscal» i que no «és progressista, però s’adapta a la Constitució».
Oposició externa / Tot i no ser-hi presents en aquell moment com a partit, els actuals integrants de Liberals d’Andorra, l’exconseller Eusebi Nomen o els sindicats i alguna plataforma ciutadana, van criticar durament la mesura argumentant, entre d’altres qüestions, que no s’havia reflectit en el programa electoral de Demòcrates per Andorra. Tot i que no s’argumenti com a tal, l’aprovació de l’IRPF seria una de les grans divisions que va propiciar la reaparició dels Liberals a Andorra.
D’aquesta manera, l’excap de Govern, Marc Forné, va dir que abans d’implantar l’IRPF «caldria esgotar totes les possibilitats dels impostos indirectes, que són més justos». Forné també es va mostrar partidari de canviar la Constitució per posar un límit a la pressió fiscal o a l’endeutament, per tal d’aportar més seguretat al país.
Per la seva banda, l’exconseller general Eusebi Nomen va manifestar en aquell moment que «Europa no demana l’IRPF per a res, sinó que només requereix l’intercanvi automàtic d’informació fiscal». Nomen va manifestar que el cap de Govern mentia i que «ha estat enganyant al ciutadà».
Aquestes declaracions van ser respostes immediatament pel president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, que va dir que era Nomen qui mentia quan afirmava que el cap de Govern no deia la veritat quan vinculava la necessitat d’implantar un IRPF per poder signar acords per evitar la doble imposició. Baró també va matissar que «a Nomen li encanta vendre missatges controvertits» que no sempre estan «basats en criteris realistes, sinó més aviat demagògics».
Per la seva banda, des dels sindicats van demanar «responsabilitat» als consellers generals i que s’aclarís la necessitat i la conveniència de l’IRPF per acostar-se a Europa en la situació de crisi actual. El portaveu de l’USdA, Gabriel Ubach, va manifestar que «si s’ha intentat enganyar a la població amb un intent flagrant de muntar un IRPF per castigar a la classe mitja andorrana i als petits i mitjans empresaris per afavorir els grossos, és molt greu».
Finalment, fins i tot l’associació AD800, una de les més dinàmiques en aquell moment, va enviar una carta a cada copríncep demanant-los que no ratifiquessin la llei de l’IRPF. En la missiva el col·lectiu argumentava que «és necessari un període de reflexió i debat amb tots els actors socials i fins i tot un referèndum per legitimar l’aprovació d’aquesta Llei».
MÉS INFORMACIÓ A LA VERSIÓ PAPER