ESCALDES-ENGORDANY
Últimes hores perquè la plantilla de BPA arribi a un acord amb l’AREB
El plantejament dels empleats és aconseguir màxima recol·locació o màxima indemnització
El compte enrere ha començat. Avui, 31 de juliol, és l’últim dia marcat perquè la plantilla de Banca Privada d’Andorra (BPA) i l’AREB (l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries que decideix el futur de BPA) arribin a un acord sobre el destí dels gairebé 300 treballadors de la banca. El tracte al qual es vol arribar parteix de dos premisses: «màxima recol·locació i màxima indemnització», segons va recordar ahir l’advocat Manuel Pujadas, un dels lletrats que representa els empleats.
Aquesta tarda tindrà lloc la setena –i última– trobada amb l’AREB per negociar les condicions de la plantilla ja que BPA, com a tal, desapareixerà en les pròximes setmanes. A mitjans de juliol es va constituir Vall Banc, l’entitat pont o banc bo on es traspassaran tots els actius i passius legítims de l’entitat bancària «després de l’estricte procés de revisió de cada client dut a terme per experts independents en matèria de prevenció de blanqueig de diners i finançament del terrorisme i supervisat per les autoritats andorranes», segons s’explicava en un comunitat emès per l’AREB fa uns dies.
El que exigeix Pujadas –i la resta de representants legals– és que es garanteixi «la màxima recol·locació de la plantilla a Vall Banc perquè sigui molt atractiu per a algú que el vulgui comprar», va argumentar el lletrat. «Els possibles compradors s’ho miraran amb lupa i, com millor funcioni, més opcions», va subratllar. Per tant, els treballadors volen ser traspassats a Vall Banc, la nova entitat que haurà de començar a funcionar les pròximes setmanes, i tirar endavant el banc pont. Si l’entitat bancària ofereix garanties i es veu com una oportunitat, que funciona sola i bé, tindrà més possibilitats de ser venuda al millor postor.
La situació actual de BPA té tres fronts oberts: el control exhaustiu de comptes que està fent l’auditora PricewaterhouseCoopers (PwC), que analitza un per un l’origen dels diners de tota la clientela de BPA i que encara s’allargarà durant el mes d’agost; la creació i posada en marxa de Vall Banc, amb un consell d’administració nomenat per l’AREB com a accionista únic de l’entitat; i, les negociacions en l’àmbit professional i sociolaboral dels treballadors de BPA.
Els empleats busquen mantenir la feina a Vall Banc –si l’entitat pont acaba sent venuda els nous propietaris hauran de decidir si manté la plantilla– mantenint l’antiguitat i les condicions que tenien a BPA, però, si són acomiadats, volen la màxima indemnització, com la que estan rebent els ja extreballadors de Banco Madrid, filial de BPA. Banco Madrid va patir una fulminant liquidació judicial que el Govern va voler evitar –com sempre ha argumentat i justificat– i, per això, va intervenir el banc. Els administradors concursals de Banco Madrid van acordar pagar una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, una quantitat més favorable que la que fixa la llei de la reforma laboral espanyola: 20 dies per anys treballat amb un màxim de 12 mensualitats. També es va garantir un pagament mínim de 20.000 euros per empleat. Els treballadors de BPA van veure bé l’acord aconseguit pels seus col·legues. Fa setmanes, l’AREB va declarar que, en cas de comiat, s’aplicarà la llei, que assegura els 25 dies per any treballat, amb un màxim d’un any.
El manteniment de la feina dels treballadors es veurà més afectat com més es redueixi la quantitat d’actius bons que quedin en el banc pont. Segons l’AREB, la valoració econòmica de BPA és de menys 103 milions d’euros (saldo negatiu).
Martí assegura que les negociacions «avancen força» i en un «clima constructiu i bon ambient»
El cap de Govern, Antoni Martí, va assegurar ahir davant dels mitjans de comunicació que les negociacions entre l’AREB i els gairebé 300 treballadors de Banca Privada progressen adequadament i en un «bon ambient». Martí va justificar el «clima constructiu» en què es desenvolupen els intercanvis «en els ecos que el Govern rep de cadascuna de les parts». En aquest sentit, va reconèixer que una negociació mai no clou amb una satisfacció «del 100%» però es va mostrar convençut que l’acord que finalment s’assoleixi serà «productiu».
Preguntat sobre les demandes que les diferents parts afectades estan interposant davant de la justícia –com ja han fet els màxims accionistes de l’entitat– en contra del Govern, Martí mostrava «el seu màxim respecte». No obstant això, va recordar que «si no haguéssim intervingut el banc ens trobaríem en una situació perillosa» i va afirmar que «m’agradaria que no hi haguessin demandes» i que les institucions que treballen en l’afer ho fan tot vetllant que cap dels actors implicats «no pateixi cap classe de quita".
Aquesta tarda tindrà lloc la setena –i última– trobada amb l’AREB per negociar les condicions de la plantilla ja que BPA, com a tal, desapareixerà en les pròximes setmanes. A mitjans de juliol es va constituir Vall Banc, l’entitat pont o banc bo on es traspassaran tots els actius i passius legítims de l’entitat bancària «després de l’estricte procés de revisió de cada client dut a terme per experts independents en matèria de prevenció de blanqueig de diners i finançament del terrorisme i supervisat per les autoritats andorranes», segons s’explicava en un comunitat emès per l’AREB fa uns dies.
El que exigeix Pujadas –i la resta de representants legals– és que es garanteixi «la màxima recol·locació de la plantilla a Vall Banc perquè sigui molt atractiu per a algú que el vulgui comprar», va argumentar el lletrat. «Els possibles compradors s’ho miraran amb lupa i, com millor funcioni, més opcions», va subratllar. Per tant, els treballadors volen ser traspassats a Vall Banc, la nova entitat que haurà de començar a funcionar les pròximes setmanes, i tirar endavant el banc pont. Si l’entitat bancària ofereix garanties i es veu com una oportunitat, que funciona sola i bé, tindrà més possibilitats de ser venuda al millor postor.
La situació actual de BPA té tres fronts oberts: el control exhaustiu de comptes que està fent l’auditora PricewaterhouseCoopers (PwC), que analitza un per un l’origen dels diners de tota la clientela de BPA i que encara s’allargarà durant el mes d’agost; la creació i posada en marxa de Vall Banc, amb un consell d’administració nomenat per l’AREB com a accionista únic de l’entitat; i, les negociacions en l’àmbit professional i sociolaboral dels treballadors de BPA.
Els empleats busquen mantenir la feina a Vall Banc –si l’entitat pont acaba sent venuda els nous propietaris hauran de decidir si manté la plantilla– mantenint l’antiguitat i les condicions que tenien a BPA, però, si són acomiadats, volen la màxima indemnització, com la que estan rebent els ja extreballadors de Banco Madrid, filial de BPA. Banco Madrid va patir una fulminant liquidació judicial que el Govern va voler evitar –com sempre ha argumentat i justificat– i, per això, va intervenir el banc. Els administradors concursals de Banco Madrid van acordar pagar una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, una quantitat més favorable que la que fixa la llei de la reforma laboral espanyola: 20 dies per anys treballat amb un màxim de 12 mensualitats. També es va garantir un pagament mínim de 20.000 euros per empleat. Els treballadors de BPA van veure bé l’acord aconseguit pels seus col·legues. Fa setmanes, l’AREB va declarar que, en cas de comiat, s’aplicarà la llei, que assegura els 25 dies per any treballat, amb un màxim d’un any.
El manteniment de la feina dels treballadors es veurà més afectat com més es redueixi la quantitat d’actius bons que quedin en el banc pont. Segons l’AREB, la valoració econòmica de BPA és de menys 103 milions d’euros (saldo negatiu).
Martí assegura que les negociacions «avancen força» i en un «clima constructiu i bon ambient»
El cap de Govern, Antoni Martí, va assegurar ahir davant dels mitjans de comunicació que les negociacions entre l’AREB i els gairebé 300 treballadors de Banca Privada progressen adequadament i en un «bon ambient». Martí va justificar el «clima constructiu» en què es desenvolupen els intercanvis «en els ecos que el Govern rep de cadascuna de les parts». En aquest sentit, va reconèixer que una negociació mai no clou amb una satisfacció «del 100%» però es va mostrar convençut que l’acord que finalment s’assoleixi serà «productiu».
Preguntat sobre les demandes que les diferents parts afectades estan interposant davant de la justícia –com ja han fet els màxims accionistes de l’entitat– en contra del Govern, Martí mostrava «el seu màxim respecte». No obstant això, va recordar que «si no haguéssim intervingut el banc ens trobaríem en una situació perillosa» i va afirmar que «m’agradaria que no hi haguessin demandes» i que les institucions que treballen en l’afer ho fan tot vetllant que cap dels actors implicats «no pateixi cap classe de quita".