ESCALDES-ENGORDANY
L’AREB ja disposa de l’informe preliminar sobre els tòxics de BPA
El centenar d’auditors de PwC han finalitzat la primera fase d’anàlisi del capital de l’entitat
L’Agència de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), l’organisme que decidirà el futur de Banca Privada d’Andorra (BPA), ja té l’informe preliminar elaborat per un centenar d’auditors de PricewaterhouseCoopers (PwC). Amb l’anàlisi a la mà, que no és el definitiu ja que tan sols es tracta d’una primera fase, l’AREB haurà d’anunciar quina decisió vol prendre amb BPA: liquidació o venda. El titular de Finances, Jordi Cinca, va assegurar ahir que no ha vist l’informe preliminar i va recordar que es tracta «d’un procés lent i complex». Amb tot, el ministre va dir que l’AREB haurà de dir alguna cosa entre finals de maig i principis de juny.
Tot i que Cinca va reiterar que PwC no ha acabat l’informe definitiu, alguns diaris digitals econòmics van atrevir-se a augurar ahir la quantitat identificada d’origen il·lícit: entre 50 i 220 milions d’euros. Segons Economía digital, PwC ha acabat l’auditoria sense haver localitzat «un euro sospitós addicional als que ja es coneixien». De fet, segons la informació publicada, els diners presumptament blanquejats estarien entre 200 i 220 milions d’euros, el 7,5% del total que havia calculat el departament del Tresor nord-americà. En canvi, El confidencial parlava d’entre 50 i 100 milions d’euros. Cinca va posar en entredit les xifres difoses i, fins i tot, la rigorositat i veracitat del que circula.
Durant la compareixença posterior al consell de ministres de cada dimecres, el titular de Finances va voler ser molt pedagògic i va aclarir que «no es tracta d’un problema d’actius tòxics sinó que el detonant va ser l’alerta del FinCEN sobre l’origen il·lícit dels diners d’alguns clients». Un actiu financer és un instrument de captació de capital que ofereix al comprador la possibilitat de treure’n una rendibilitat, mentre que un passiu financer és un instrument de captació de capital que ofereix al venedor la possibilitat d’obtenir finançament.
Cinca va subratllar que «si hi hagués problemes d’actius hi hauria hagut un desajustament del balanç financer, i en un cas així sí que és determinant la quantitat de diners». «Però el problema de BPA és un altre», va insistir, és a dir, que no ha estat un problema de liquiditat sinó que «es qüestiona la capacitat de l’entitat en prevenció de blanqueig, i si alguns directius promovien les males pràctiques».
EL ‘CORRALITO’ ES MANTÉ / D’altra banda, Cinca va advertir que les mesures restrictives de retirada d’efectiu per a la clientela de BPA es mantindran fins que l’AREB implementi la resolució final. «Hem de fer que l’entitat mantingui l’activitat i la liquiditat. És bo per al procés, mentre no s’implementi definitivament s’ha de mantenir la restricció».
Quant a la repercussió que el cas BPA tindrà en la credibilitat de la plaça financera andorrana, Cinca va considerar que fins que no hagi passat tot no es podrà fer una avaluació final, però va puntualitzar que, de moment, no ha afectat en el procés d’obertura econòmica i l’entrada de capital estranger. Una altra conseqüència que s’haurà de tenir en compte és com ha afectat tot plegat al consum intern del país.
Tot i que Cinca va reiterar que PwC no ha acabat l’informe definitiu, alguns diaris digitals econòmics van atrevir-se a augurar ahir la quantitat identificada d’origen il·lícit: entre 50 i 220 milions d’euros. Segons Economía digital, PwC ha acabat l’auditoria sense haver localitzat «un euro sospitós addicional als que ja es coneixien». De fet, segons la informació publicada, els diners presumptament blanquejats estarien entre 200 i 220 milions d’euros, el 7,5% del total que havia calculat el departament del Tresor nord-americà. En canvi, El confidencial parlava d’entre 50 i 100 milions d’euros. Cinca va posar en entredit les xifres difoses i, fins i tot, la rigorositat i veracitat del que circula.
Durant la compareixença posterior al consell de ministres de cada dimecres, el titular de Finances va voler ser molt pedagògic i va aclarir que «no es tracta d’un problema d’actius tòxics sinó que el detonant va ser l’alerta del FinCEN sobre l’origen il·lícit dels diners d’alguns clients». Un actiu financer és un instrument de captació de capital que ofereix al comprador la possibilitat de treure’n una rendibilitat, mentre que un passiu financer és un instrument de captació de capital que ofereix al venedor la possibilitat d’obtenir finançament.
Cinca va subratllar que «si hi hagués problemes d’actius hi hauria hagut un desajustament del balanç financer, i en un cas així sí que és determinant la quantitat de diners». «Però el problema de BPA és un altre», va insistir, és a dir, que no ha estat un problema de liquiditat sinó que «es qüestiona la capacitat de l’entitat en prevenció de blanqueig, i si alguns directius promovien les males pràctiques».
EL ‘CORRALITO’ ES MANTÉ / D’altra banda, Cinca va advertir que les mesures restrictives de retirada d’efectiu per a la clientela de BPA es mantindran fins que l’AREB implementi la resolució final. «Hem de fer que l’entitat mantingui l’activitat i la liquiditat. És bo per al procés, mentre no s’implementi definitivament s’ha de mantenir la restricció».
Quant a la repercussió que el cas BPA tindrà en la credibilitat de la plaça financera andorrana, Cinca va considerar que fins que no hagi passat tot no es podrà fer una avaluació final, però va puntualitzar que, de moment, no ha afectat en el procés d’obertura econòmica i l’entrada de capital estranger. Una altra conseqüència que s’haurà de tenir en compte és com ha afectat tot plegat al consum intern del país.