Ahir els bancs van presentar els seus resultats econòmics del passat exercici, i ho van fer amb optimisme i deixant enrere el clima de tensió que es podia veure en certs sectors polítics i socials cada cop que es parlava del negoci de la banca. 
 

Les dades van ser presentades, per primer cop, de manera conjunta (i indivisa) entre totes les entitats del país. Totes menys la Banca Privada d’Andorra, de la qui no hi ha dades públiques i per tant no se l’ha tingut en compte a l’hora d’establir els resultats presentats del 2015. 
 

La fotografia de l’escenari actual del sector és curiosa. Un 8% menys de beneficis entre els quatre bancs però un 2,3% més de recursos gestionats. El ministre Cinca i les entitats en fan la mateixa lectura: la davallada ha estat deguda als baixos tipus d’interès i als costos creixents derivats de l’expansió internacional i de l’adaptació al nou marc normatiu europeu. 
 

No pas al ‘cas Banca Privada d’Andorra’ segons els bancs, que no hauria causat impacte negatiu en el sector. De fet, bancs i ministre fan servir les paraules ‘solidesa’ i ‘confiança’ en les seves intervencions públiques, dos de les paraules que el sector utilitza recurrentment per explicar que el negoci va bé. 
 

Molts ens pensàvem que el ‘cas Banca Privada d’Andorra’ afectava de debò als bancs, que el sistema financer aguantava el cop que s’havia patit en esclatar la crisi i en la seva evolució, però que d’alguna manera la crisi reputacional hauria debilitat el negoci, i és que vist des de fora els casos Pujol, BPA, o corrupcions i corrupteles a diferents administracions espanyoles que associen operacions opaques amb el nostre país, no fan pensar en el millor dels escenaris perquè propis i forans segueixin deixant diners aquí. 
 

Però pel que sembla això no passa, i diguin el que diguin la ‘solidesa’ del sector i la ‘confiança’ dels clients de tota la vida fa que ningú associï titulars sensacionalistes amb males noticies per la banca andorrana. I el ministre de Finances, Jordi Cinca, ahir era un home content.