- Yuki Yamashita, el jugador del FC Andorra de futbol sala, assegut a un banc a la plaça del Poble Foto: ÀLEX LARA
Yuki Yamashita (Kochi, 1990) és el primer japonès que milita en el FC Andorra de futbol sala i possiblement també el primer jugador asiàtic. Va arribar al Principat el 20 d’agost procedent del Bargas madrileny i és la mar de feliç aquí.
–¡Buscant informació sobre vostè per internet he trobat que Yuki és un nom de dona! ¿M’ho explica?
–Sí, sí, jeje… És que u nom unisex però la pronunciació canvia. Més o menys la u s’allarga més en el cas dels homes.
–Són ja tres anys ja fora del seu país: un a Lanzarote, un a Madrid i ara aquí. ¿Enyora molt la família?
–Gràcies a les noves tecnologies mantenim el contacte i ens veiem via skype i demés però es clar que els trobo a faltar i ells a mi. De tota manera el meu pare està molt content perquè sap que no hi ha molt japonès guanyant-se la vida amb la pilota a Europa i el seu fill sí.
–¿Ja ha posat la calefacció?
–Amb el fred que està fent aquests dies… Però ja tinc ganes que arribi l’hivern perquè al Japó gairebé no neva i aquí m’han dit que queda tot blanc.
–¿Sap què m’està dient? Hi ha molta gent que no s’ha adaptat al país…
–No serà el meu cas. M’agrada la vida tranquil·la d’Andorra i les muntanyes. Vull quedar-me aquí, m’encanta. A Tòquio no hi ha tanta natura.
–Aquí tan sols tenim un parell o tres de restaurants japonesos. ¿Un problema?
–No, no, també m’agrada el pa amb tomàquet, ¿eh? I també em defenso a la cuina.
–¡Qui m’ho podria corroborar, això?
–El meu company de pis, Ricciotti. I també Soty i Emil, que els he convidat a dinar i un dia d’aquests quedarem.
–¿És fàcil ser japonès a Europa?
–No, gens. Mediàticament podem fer soroll, però l’idioma és el problema, molts no s’adapten i fracassen.
–Vostè ha fitxat per l’Hotels Plaza, però està jugant amb el Puigcerdà i només ha pogut debutar en partit oficial a la Copa del Rei. ¿S’ esperava això?
–Tinc 21 anys i em va molt bé per aprendre. S’ha de treballar per jugar a la Divisió de Plata i estic tranquil en aquest aspecte.
–Encara no ha jugat amb el Japó i si passen tres anys i es casa amb una andorrana…
–Si haig d’escollir jugaria amb el meu país però depèn de la situació… De moment deixa que em familiaritzi amb el català, «de mica en mica».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
