Foto: EL PERIÒDIC

Si és cert que en els darrers dos anys tot s’ha fet malament, almenys en opinió de grans sectors de la classe política, la medicina està clara: hem de renovar de cap a peus el que ara funciona. Convé matisar davant una postura tan concloent.

Primer, perquè els mals fa temps que duren. La memòria és necessària . Segon perquè si tot està malalt, a la vista dels moviments actuals, la proposta de futur és votar entre el dolent o el pitjor. Realment aquest no és el camí. No tenim lideratge i l’únic que està passant, ara per ara, és que els de sempre i de tots costats tornen a moure aliances i enamoraments que han estat clandestins fins ara i que ara tornen a treure a la llum. El canvi polític s’inicia en la ment i la ment s’alimenta del seu entorn. La mentalitat ciutadana, ara mateix, és comprovar que tornem a l’escenari preelectoral de sempre. Noms super-coneguts, alguns super-gastats que no desperten massa il·lusions i menys confiança. Aparició de nous corrents de pensament que tant de bo no siguin ofegats. Sinó existeixen lideratges reconeguts, o si la repressió de tot tipus –verbal, oposició passiva, etc.– ha delmat les altres forces, l’autoorganització de la ciutadania depèn de la capacitat de convergència en accions i objectius que es pugui veure en les parts enfrontades. Parlo d’enfrontament perquè, cada vegada més, es veuen dos blocs perfectament diferenciats. La variació és que un és homogeni i l’altre la suma de forces de tot tipus que, de guanyar, queda la incògnita de què es puguin entendre internament. És un bon moment per recordar que moltes cadires del Consell s’han de renovar amb noves cares i no les de sempre. Perquè de ser així tornarem a caure en el mateix error que patim.

¿Poden ser diferents els mateixos de sempre? Alguns ho tenen clar i saben diferenciar molt bé quins han de ser els companys de viatge, perquè no tots hi caben. Hauríem de saber veure quan convé estar en els llocs en el moment necessari i quan s’ha de dir adéu a una època que es tanca per obrir un altra de molt diferent. El relleu es fa necessari i és bo que es puguin crear nous líders als ja existents, deixant clar que no són tots els que estan i fa falta que estiguin molts dels que no estan. En època preelectoral es nota més que mai el que Kant definia com la simpatia pròxima a l’entusiasme. També es època de simplificacions per ignorància o patriotisme mal entès i pitjor explicat. Ara més que mai necessitem confiança i aquesta no apareix per generació espontània. El nostre país no té fàcil remei: es vol sanejar l’economia i obliden la part social. Massa exclusions. No es fixen els valors que es creen, sinó que perpetuem l’anècdota de la forma oblidant els fons.

Tot el que dic és cantar les veritats del barquer a la classe política. Són tan simples que ningú les té presents. És preferible una mica més de matèria prima i menys de pressió, sobretot quan aquesta és tan gasosa. Deia Talleyrand que les baionetes serveixen per a tot, menys per seure damunt. És el que podria passar: que amaguem els ganivets i al finals ens quedem amb el cul a l’aire.

Un corrent d’aire fresc sembla que circula. Alguns penso que tenen la lliçó molt apresa de el que sobra i el que falta. També experiència sobrada amb companys de viatge que es descavalquen a meitat del camí. Menys estovalles o llençols –i més reunions de treball. La política fica al llit a molts personatges que només saben roncar.

Periodista

jarosell@elperiodicdandorra.ad

Per a més informació consulti l’edició en paper.