Les èpoques més modernes van portar que les comunicacions cap a Andorra fossin menys complicades que antigament. Per arribar-hi a vegades calien dies, però això no impedia que molts s’hi acostessin i a més en prenguessin fotografies. No eren pel record, sinó una mostra del que s’hi trobava, en uns temps en els quals la immensa majoria de gent no tenia l’oportunitat de desplaçar-se massa quilòmetres i conèixer món. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va tenir clar la seva funció com a element de difusió del coneixement, i fins al Principat es van acostar alguns dels seus socis per deixar-hi testimoni.
La setmana passada Amical Wikimedia anunciava el bolcatge de 21.666 imatges d’entre el 1880 i el 1930, la major part sobre placa de vidre i que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Almenys 120 eren del Principat, amb obres de diferents autors. D’aquestes que ja es poden veure a la Wikipedia, n’hi ha que van aparèixer en la publicació que va realitzar-se d’una desena fotògrafs del CEC, que es troben en el seu fons fotogràfic i que portava el nom de A la recerca de l’Andorra romàntica, 10 visions de l’excursionisme català. Tots ells van ser pioners i el seu llegat és valuós per l’obra que van deixar. Totes les parròquies hi són representades, així com la seva gent. Paisatges, carrers, bordes, esglésies, camins i tradicions no hi falten.
Frederic Bordas i Altarriba va realitzar 18 fotografies estereoscòpiques d’Andorra, de les 1.943 imatges que va produir al llarg de la seva carrera. Juli Soler i Santaló (1865-1914) compta amb una producció de 3.537 imatges, amb 1.948 diapositives de vidre. Del Principat en té tres de relacionades. Cèsar August Torras i Ferreri (1852-1923) era corredor reial i va ser un dels grans impulsors de l’excursionisme català a la segona meitat del segle XIX. Va realitzar nou imatges d’Andorra, de les 4.945 que va produir. Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) va impulsar les ciències socials dins el CEC i va confeccionar 24 imatges del país, per un total de 1.375 que va fer. Eduard Royo i Crespo va ser un dels més prolífics en fotografiar el territori andorrà. En va fer 60, que es troben entre les 1.474 catalogades com a seves. Un altre dels autors se’n té només el cognom de Piqué, ja que les seves dades biogràfiques no es coneixen. Té 27 imatges del Principat, d’entre 396 seves. Emili Jové i Cusidó (1890-1969) era venedor o representant de sabates, i aprofitava la seva activitat per realitzar fotografies, tenint en compte que havia de viatjar, a més de ser esportista i moure’s per les muntanyes. Té 428 imatges estereoscòpiques, de les quals tres són d’Andorra. Rossend Flaquer i Barrera (1973-1947) va unir les seves aficions de fotografia i excursionisme. La seva producció va ser en diversos formats, reunint fins a 2.497 imatges, 19 de les d’elles del país. D’un altre de qui només se’n coneix el cognom és de Borràs, que va portar a terme un treball amb 305 imatges, cinc de les quals de les valls andorranes. Qui més va documentar el país d’entre aquests fotògrafs va ser Jaume Biosca i Juvé (1975-1945), que es dedicava al comerç i que va realitzar 128 imatges del país, d’un total de 2.930.
El CEC, des de la seva fundació el 1890, va tenir molt clar que havia de donar a conèixer tots els racons de Catalunya, amb el seu patrimoni natural, artístic i cultural. El seu fons, però, no es va centrar només en aquest territori, sinó que va anar més enllà, amb els viatges que feien per tot el món els seus socis. El fons fotogràfic que l’entitat té és de prop de 750.000 imatges. Les primeres plaques que conserva són del 1860, i des d’aquella data totes les èpoques han quedat retratades fins a l’actualitat. L’arxiu compta amb tot tipus de procediments fotogràfics.
