- Naudi, amb quatre anys, fent de pastoret del Pessebre Vivent Foto: JOAN BURGUÉS I MARTISELLA
PRESIDENT DEL PS. D’esperit aventurer, ja de ben petit trescava per les canals del Solà d’Engordany i anava a explorar per la muntanya.
–¿Bon nen o més aviat trapella?
–Suposo que era un bon nen, però a la vegada, més que trapella, anava molt a la meva.
–Era independent, vaja.
–Era molt independent i m’escapava de casa per anar a la muntanya, al Solà d’Engordany, a explorar llocs nous, a buscar si hi havia coves…
–Aventurer.
–M’escapava de casa, no em feia por, i era ben petit que ja me n’anava bastant lluny.
–¿Conserva aquell esperit?
–Penso que d’aquí surt la meva afició per la muntanya. Llavors tenia afició per pujar als arbres, escalar roques… Me n’anava sovint al Solà d’Engordany, per les canals, i fins a la serra de Padern. Buscava llocs nous i, pujant, era bastant atrevit. No em va passar res, m’imagino perquè, quan ets petit, tens més bons reflexos, una certa vivacitat… I la sort de la joventut.
–A la fotografia, el veiem fent de pastoret al Pessebre Vivent d’Engordany. ¿Ho recorda?
–Era molt petit i només ho vaig fer un o dos anys. Llavors el Pessebre es va deixar de fer. Tinc records d’estar al costat de l’estable del Nen Jesús i també d’un homenot, que per a mi era el dimoni, que saltava les parets dels horts d’allà Engordany.
–El Pessebre Vivent es va deixar de fer. ¿Creu que s’hauria de recuperar?
–Se n’ha parlat moltes vegades, de recuperar-lo, però falta trobar el lloc idoni, que tingui un paisatge concret i que pugui encabir un cert públic. Esperem que es pugui fer algun dia.
–Ens ha parlat de la seva afició per la muntanya. ¿Tots els jocs i activitats que recorda eren a l’aire lliure?
–Amb els companys i els amics ens passàvem pràcticament tot el dia al carrer, des que sortíem d’estudi i fins entrada la nit, que ens venien a buscar. Jugàvem a pilota, ens inventàvem patinets amb coixinets de rodes de cotxe i ens fèiem uns ginys per baixar per la carretera de dalt d’Engordany, que estava acabada de fer. I a l’hivern baixàvem amb trineu i amb esquís vells. Fins i tot fèiem alguna baixada nocturna.
–Fèieu vida al carrer.
–Ens passàvem l’estona al carrer. Hem de pensar que, fins als set o vuit anys, a casa no vam tenir televisor. A Engordany només hi havia una casa que va tenir televisor abans que nosaltres…
–Ha canviat molt…
–Ha canviat. Suposo que per bé, tot i que hi ha una certa nostàlgia per aquells moments.
–¿Algun llibre o conte que el marqués?
–Els que més m’agradaven eren el Mortadelo y Filemón.
–¿Algun cantant o grup de música, ja d’adolescent?
–M’agradava la música, però no hi tenia una passió especial. Els Beatles sí que ens van marcar.
–¿Hi havia gaire oferta d’oci juvenil?
–En aquells moments ja començava a haver-hi discoteques, a Andorra, a Escaldes… Ja de petits intentàvem a veure si ens hi deixaven entrar.
–¿Us colàveu?
–Ens colàvem, però ens feien fora, i cap a casa. A aquelles hores ja no havíem d’estar pel carrer… Però recordo que se’ns feia ben tard. Havent sopat, encara voltàvem.
–¿Aixo en cap de setmana?
–Diria que tots els dies… La veritat és que no tinc el record de fer deures. Si els tenia, devien passar a un segon terme…
–¿Hi havia rivalitat entre parròquies?
–Hi havia batalles reals entre Andorra i Escaldes. Jo era petit, però hi havia anat alguna vegada. Guanyàvem els d’Escaldes, perquè estàvem més alts… Una vegada, els d’Andorra van aconseguir fer una incursió fins al camí de la Peletera. Aquell dia vaig tenir por i ja no hi vaig tornar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
