Foto: EL PERIÒDIC

En el dur i llarg camí electoral –pocs dies però molt intensos– és molt important buscar i encertar en el company de viatge. Amb segons qui sempre se’n va enrera, per això ningú els vol. Qui té les idees clares sap el que vol i sobretot el que no vol i obra en conseqüència. Aquells que volen ser sense saber estar han d’emmascarar la seva participació amb jocs d’artifici de molt soroll i poca il·luminació. Per això la seva presència al Consell ha estat sempre una garantia de desencant.

El problema és més gran quan la seva força es fixa únicament en la defensa concreta d’interessos concrets que fan trontollar la política general de tot el país. Els forasters de la política –malgrat que alguns fa desenes d’anys que hi participen–fan dolenta la gestió dels polítics autèntics i provoquen el desprestigi general. En altres llocs la seva política de bumerang acaba en contra seva,a casa nostra encara no. Aconseguir vots a través dels personalismes i no de les idees transforma la política en una hipoteca en la que sempre estas pagant peatge i mai arribes a ser amo i senyor del projecte. Necessitem forts exercicis de coherència per desbancar definitivament aquesta situació i arraconar el populisme i la demagògia.

M’agradaria molt que aquestes eleccions fossin el que diuen els seus líders. Obertes al país –a tots els ciutadans i no únicament qui voten–i que despertessin de la migdiada jacent en la que hem viscut anys i panys. Tenim un partit polític que creu en la democràcia i uns grups polítics agrupats en un pluralisme cívic que volen treballar. En l’altra posició observo un voluntarisme digne d’elogi i finalment un altre d’oportunisme permanent del que mai no saps distingir res en concret, perquè tot és fosc en general. Però aquest és el camp de joc en el que ens trobarem a nivell nacional, apart de set pistes locals en el que es debatrà el problema del país d’un altra manera. El que comento són uns fets concrets, barrejats d’informacions a mitges i amb una gran quantitat de pressentiments emocionals que són els que més pesen. El problema està que el pressentiment moltes vegades porta a situacions insostenibles, perquè mai és bo que l’emoció superi amb escreix el raciocini. És per això que no tinc por dels líders, però sí d’alguns companys de viatge amb una clara història d’haver desfet moltes iniciatives. La burla de comprovar la diferència entre el que es diu i el que es fa transforma molts projectes polítics vàlids en un espai entremig, en el que qui no està a favor d’uns és l’enemic a abatre. Només l’esperit de la curta volada de corral tem el futur i s’abraça a la depressió, que no és altra cosa que una manca de projectes.

Una de les imatges més impactant en el darrer mes és la dels manifestants egipcis netejant la plaça batejada com de la llibertat. Eren ciutadans de a peu que només demanaven ser escoltats i que, aconseguit el seu desig, ho deixaven tot net per començar a treballar de valent. Una bona neteja preelectoral es necessària. Perquè no es tracta de governar a cop d’enquesta i oblidar l’ideari, sinó de tenir projectes que compartir i treball a fer en comú. És el nou lideratge que demanem, malgrat que tinguem els nostres dubtes en segons quins companys de viatge.

Periodista

jarosell@elperiodicdandorra.ad

Per a més informació consulti l’edició en paper.