- Ferrer passa de coquetejar amb DA a concedir-los l’única derrota del 4-D
CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA
- Ferrer, exaltada, celebra la victòria amb els seus companys, ahir Foto: TONY LARA
Com si d’un film de suspens es tractés, Andorra la Vella va viure encongida durant dues hores, des de la publicació del primer escrutini fins al resultat final. Seguint el millor guió cinematogràfic, el veredicte final de la ciutadania no va concretar-se fins que apareixia el 100% de l’escrutini. Va ser llavors quan la candidata de Coalició d’Independents, Rosa Ferrer, va començar a donar salts d’alegria al Centre de Congressos. Va guanyar per 82 vots de diferència a la força de Demòcrates per Andorra, liderada per Carles Torralba.
La nit, però, havia començat a l’inrevés. Les primeres dades donaven la victòria al candidat taronja, per sobre de Cd’I. El partit socialdemòcrata sempre va anar per sota, mirant-se de lluny una pugna que finalment es va decantar pels liles. L’elector va escollir ahir la continuïtat d’una persona, i va rebutjar la continuïtat d’una idea política. Els socialdemòcrates van aconseguir 870 vots, lluny dels 1.912 de fa quatre anys. Amb tot, si se sumen els de Ferrer d’ahir, 1.377 (el 38,8%) i els del PS (24,5%), queda demostrat que la parròquia dóna el vistiplau a la gestió dels darrers quatre anys.
Demòcrates per Andorra, per la seva part, va sumar 1.295 vots (el 36,5%). El gust agredolç va ser per partida doble. Malgrat la vuitantena de vots de diferència s’han quedat només amb dos consellers al Comú, els mateixos que el PS. A més Andorra la Vella va ser l’única parròquia a les que aspiraven que no es va tenyir de taronja. Els liles es mantenen, així, com la seu irreductible d’una andorra més demòcrata que mai, amb el permís amb les forces massanenques.
A banda de celebracions i decepcions, que ahir es plasmaven als rostres dels candidats (visualment, Marc Cornella estava més derrotat que Torralba) hi va haver una mala notícia genèrica per tots ells: l’abstenció. Va votar un 57,15% de l’electorat, lluny de la mitjana nacional (que va ser del 64,8%) i set punts per sota del percentatge de fa quatre anys.
un desenvolupament «esperat» / Ferrer era un cúmul de nervis, que van desencadenar en alegria tot just es concretaven els resultats. La seva cara era un poema tràgic a l’inici, i un poema d’amor al final. Això sí, malgrat els nervis a flor de pell, les seves primeres declaracions com a guanyadora van ser per assegurar que «ja esperàvem» aquests resultats igualats, «d’entre 60 i 80 vots de diferència». Pel que fa als seus excompanys, Ferrer va assegurar que la clara diferència del PS enfront Cd’I i DA «era, malauradament, previsible».
Torralba, que es va presentar al Comú sense la bufanda taronja que l’havia acompanyat cada dia durant la campanya electoral, va aportar sensació de tranquil·litat. Va manifestar que se sentien «desil·lusionats» però que acceptaven les «regles del joc». Unes regles del joc si més no curioses, ja que tot i estar a vuitanta vots de Cd’I es queden amb dos consellers, els mateixos que els socialdemòcrates, tot i superar-los en 425 vots. Torralba va assegurar que estan disposats a «ajudar en el que faci falta» per al Comú i per als seus ciutadans, «perquè ho necessiten». Això sí, intentant «fer prevaldre la nostra visió», va exposar.
El candidat socialdemòcrata, per la seva part, va manifestar que accepten la derrota de manera «constructiva» i que per sobre de tot seguiran treballant «pels 800 electors que ens han fet confiança». Cornella ja pensava en les eleccions d’aquí a quatre anys, que confia «que seran millors». Això sí, va mostrar-se rotund en el fet que els mals resultats no són fruit d’un «vot de càstig» per la gestió duta a terme aquest mandat.
Els tres candidats, que ahir es felicitaven i es consolaven instants després de saber-se els resultats, es veuran les cares a partir del 28 de desembre, dia del jurament dels càrrecs. Ferrer ha assegurat durant tota la campanya que treballarà colze a colze amb l’oposició, igual que ho ha fet aquest mandat malgrat les reticències socialdemòcrates. També ho haurà de fer amb el que fins ara ha estat el cònsol menor, Josep Vila, company i rival a la vegada. I en canvi, el número dos de Cd’I, Jordi Minguillón, canvia de cadira, de minoria a guanyador. Al costat de la de sempre, Ferrer.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
