El trial andorrà no para de crèixer. Des del 2010 que es va detectar una decadència d’aquest esport a nivell popular fins a dia d’avui, el canvi ha estat radical.
Fa cinc anys els Pere Punti i resta d’apassionats d’aquest esport es van adonar que es quedaven sense pilots. «No hi havia interès», admet el president de la Federació Motociclista d’Andorra (FMA). Es van buscar diverses fórmules per evitar la seva mort i la cosa va començar a rutllar. «Sobretot havíem de potenciar el campionat Nacional i allò va fer que entre els anys 2011 i 2012 creixessin els federats en un 40% o un 50%», rememora Punti. És evident que organitzar competicions, treballar i reinventar-se amb creativitat no pot fallar. Al 2010 eren 110 les llicències tricolors. Avui en dia ronden les 350, hi ha una escola, es fan cursos i hi ha activitat tant a l’estiu com a l’hivern.
Xavier Miquel, ex pilot destacat a nivell espanyol durant la dècada dels 70 i ara tècnic de la FMA, creu que encara es pot fer més: «S’ha aconseguit que molts nens d’entre 5 i 15 anys s’apuntin a l’escola, a la qual tenim una trentena de nens, però no ens podem aturar. Creiem que podem arribar a 50», va indicar abans de sentenciar: «Això vol dir que s’està treballant molt bé i estem formant una base que augura fruits molts bons en uns anys».
No cal dir que Andorra, i en concret Sant Julià de Lòria, és un dels epicentres d’aquest esport. Allà hi viu com a resident –des de fa no gaire– l’imbatible campió del món i millor pilot de la història Toni Bou, aprofitant que la localitat laurediana és propietària d’un dels millors escenaris a nivell mundial que sempre entra en les travesses per acollir cites de màxim relleu internacional. Aquí s’han pogut veure infinitat de proves del circuit Mundial, Campionats del Món i el Trial de les Nacions. Cada any tenim aquí els Bou, Raga, Cabestany, Fujinami o Fajardo almenys una vegada.
Andorra gairebé no ha tingut corredors de nivell per vendre’s no només a nivell organitzatiu, sinó també esportiu, però la tasca que s’està fent des de fa un lustre ja comença a donar resultats i des de l’any passat hi ha una selecció per representar el Principat en el Trial de les Nacions. Llavors es va fer precisament a Sant Julià de Lòria, el combinat tricolor va acabar novè a un peu de Suïssa. Aquest setembre, del 17 al 19, la gran cita serà a Vandellós i l’objectiu serà millorar-se. Donar un pas més.
Ja hi ha prou nivell per poder fer un equip com manen els cànons; hi ha competència, per això Punti va deixar clar ahir: «Els que van, s’ho han guanyat». Els criteris de selecció es centren en el campionat d’Andorra, que té ni més ni menys que 12 proves. Simplement, de les 7 primeres, que es van disputar entre el gener i el juliol, es fa un rànquing i van els quatre millors. Aquests han estat Quim Arimany, Pere Torres –que ja van competir-hi l’estiu passat– i els germans Albert i Sergi Palau, que seràn els únics bessons dels 30 equips que hi ha en competició. «Hi ha la pressió del resultat de l’any passat i el terreny no el coneixem gaire però és una mica diferent i en nivell, és similar al de Sant Julià», detalla Arimany.
Obtinguin o no un resultat millor es tà clar que hi ha una selecció més il·lusionant. Andorra comença a fer-se un forat en la competició.
