- Els exemplars, arribats des de França fins a Catalunya, poden arribar a reproduir-se
el periòdic
BARCELONA
- Un exemplar d’un llop als Pirineus Foto: ELOI BAUTISTA
L’extinció del llop a Catalunya ja és història. Després de prop de 70 anys absents de les terres catalanes, en els últims anys una dotzena d’exemplars arribats des de França s’ha assentat a la zona pirinenca, encara que han fet incursions al Vallès Oriental, i estan en condicions de tornar a reproduir-se.
Així ho revela un grup de biòlegs i naturalistes que signen en l’últim número de la revista especialitzada Quercus un extens i detallat informe sobre el retorn i l’activitat dels llops a Catalunya des de la primera confirmació genètica de la seva reaparició, en 2004, després d’haver-se extingit en el primer terç del segle XX.
Després d’aquesta confirmació, es va iniciar un seguiment mitjançant diferents mètodes d’observació, de rastreig i d’anàlisis genètiques de les mostres recollides que han portat a determinar la presència de fins a 13 exemplars diferents, alguns detectats una sola vegada i uns altres que apareixen i desapareixen en diferents anys.
Tots els animals eren mascles, a excepció d’una femella detectada el 2008 –un patró habitual, ja que els mascles joves se solen dispersar en primer lloc–, la qual cosa explicaria en part per quin motiu fins a la data no hi ha evidències de reproducció a Catalunya.
De tota manera, els naturalistes consideren que «com està passant en molts altres llocs d’Europa, el llop també acabarà establint-se i reproduint-se en la cadena pirinenca» catalana.
Els biòlegs van poder analitzar el cadàver d’un dels exemplars trobats el maig del 2010 a la serra del Cadí i que ja havia estat detectat el 2007. També van arribar a observar un llop que va viure sis mesos al costat d’una gossa amb la qual va establir un fort vincle, encara que no van arribar a tenir cadells híbrids.
Les anàlisis genètiques de les mostres preses conclouen que els llops detectats a Catalunya no procedeixen de la Península Ibèrica, sinó que són d’estirp «ítalo-francesa» i que tenen els seus ancestres més propers en els llops de la zona dels Alps-Marítims i uns altres que van arribar fins al Massís Central i els Pirineus Orientals de França.
El ràpid pas del llop per França segurament es va veure afavorit per la seva catalogació com a espècie protegida, apunta l’informe.
A Catalunya, el llop ocupa uns 1.400 quilòmetres quadrats a la zona del massís del Cadí i altres serres limítrofes repartides per les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, l’alt Solsonès, l’alt Berguedà i l’alt Ripollès.
En general, es tracta d’espais naturals protegits inclosos al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a la xarxa europea Natura 2000, dins el Pla d’espais d’interès natural i a les reserves nacionals de caça del Cadí, la Cerdanya-Alt Urgell i el Freser-Setcases, on abunda l’isard, el cabirol, el senglar i la llebre.
No obstant això, hi ha dades que demostren incursions de curta durada, d’unes setmanes, seguint serres que discorren cap al sud, entre elles la zona del Moianès, entre les comarques del Bages i del Vallès Oriental, on el 2010 van arribar a atacar uns caps de bestiar, i a la comarca d’Osona, a l’hivern de 2007-2008.
CONFLICTE / De fet, la tornada del llop ha ressuscitat el tradicional conflicte amb els ramaders i els primers anys del seu retorn es van comptabilitzar una mitjana anual de pèrdues d’unes 80 caps de bestiar, encara que algun any van superar les 200.
Aquests atacs de llops als caps de bestiar, per les quals els ramaders són indemnitzats, s’han reduït dràsticament després de fixar-se diverses mesures de prevenció en els ramats, que han portat a limitar les pèrdues a 3 caps el 2009 i a 10 el 2010, aquestes últimes arran de la seva incursió al Vallès Oriental, «on no se l’esperava».
Els biòlegs adverteixen que «entre llops i bestiar sempre hi haurà conflicte i aquesta premissa cal tenir-la molt present en la gestió de l’espècie», per la qual cosa advoquen per mantenir una estreta relació amb els ramaders amb la finalitat de valorar mesures per reduir i tramitar els danys i aconseguir «una coexistència sense problemes».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
