- Mandicó obté un magre 54% de les paperetes i la participació cau un 20% respecte al 2004
A. L.
CANILLO
- Martí felicita el candidat canillenc, Josep Mandicó, ahir Foto: TONY LARA
El cònsol electe de Canillo, Josep Mandicó, es conformava la vigília que els vots de la llista demòcrata –l’única, ja saben, que concorria a les eleccions– superessin el previsble allau de paperetes en blanc. Ho va aconseguir, és cert, i no direm que li va anar de poc perquè en el microcosmos canillenc una setantena de sufragis són un abisme. Però els números són eloqüents, i els 239 vots blancs suposen un récord relatiu –i probablement absolut– en la història constitucional del país. En altres paraules: un de cada tres electors va optar pel blanc, quan el 2007 van ser només una de cada deu. Mandicó es va haver de conformar amb un magre 54%, a anys llum del resultat de quatre anys enrere, quan Enric Casadevall es va imposar a L’Alternativa amb el 77% de les paperetes. Sobre els resultats d’ahir, hi cap encara una lectura: els 239 vots en blanc emesos dupliquen els sufragis que el 2007 va obtenir la candidatura progressista aleshores encapçalada per Gerard Barcia. És a dir, que els socialdemòcrates obtenen millors guarismes quan no es presenten. N’hi ha per rumiar-hi.
Val a dir que Mandicó ja havia augurat un significatiu increment del vot blanc. De fet, va al·ludir a una campanya en aquest sentit auspiciada des de dies enrere a la parròquia, i venia amb la lliçó ben apresa: «És que demanar el vot en blanc és molt fàcil; no és fer campanya: és l’anticampanya. El difícil és aixecar una candidatura amb cara ulls». Mandicó va tenir temps també per a l’autocrítica: «Si des del començament haguéssim fet les coses com cal, hauríem lluitat contra un sol rival, l’abstenció que postul·lava el PS, i no contra aquesta altra part de la ciutadania que se’ns ha girat en contra». En qualsevol cas, el cònsol electe va insistir en el mantra que ha anat repetint en campanya: «Serem el comú de tothom: dels que ens han votat, dels que ho han fet en blanc i també dels no han votat. Farem una política ben a prop del carrer. Les portes de la Casa Comuna estaran obertes per a tothom: no dubtin a trucar-hi». Finalment, va acceptar amb resignació el brutal descens de la participació en una parròquia, Canillo, on el 2003 va votar el 88% del cens: «Ens l’esperàvem, aquesta castanya, perquè la gent està cansada, i tres eleccions en dos anys acaben cansant. Hi hem de reflexionar».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
