Està molt clar que el pressupost que el Govern presenta per a l’any que ve no agrada a ningú, incloent al propi Govern. Vivim moments molt difícils i les eleccions són difícils de prendre per a uns i d’assimilar per a altres. Ara més que mai convé recordar un principi repetit des de sempre. La democràcia se sustenta sobre el Govern que atén a la ciutadania i el Govern només es pot mantenir a través de la fiscalitat equilibrada, justa i distributiva.
El panorama internacional no pot ser més dolent i a nosaltres també ens toca viure un temps que no ens agrada i volem oblidar el més aviat possible. Ha quedat de manifest, davant de totes les teories que s’han volgut implantar, que sense crèdit no hi ha creixement econòmic i sense creixement econòmic no es poden pagar els deutes. Aquesta exigència és igual en el sector públic que en el privat. Els problemes de mercat segueixen sense solucionar-se i a més del deute públic, un altre pitjor encara és l’elevat endeutament privat i les molt reduïdes possibilitats de desencallar-lo. No és el deute públic qui posarà problemes al sector bancari, sinó l’absència d’ingressos suficients d’empreses i famílies per atendre un deute excessiu. Fa sis mesos que aquest fenomen es pot apreciar amb tota la seva virulència.
Les causes d’aquesta recessió les podem trobar en una crisi de construcció amb una excessiva concentració d’activitat, capital i treball, una política fiscal que es contrau i una crisi financera general a l’eurozona gestionada malament. Aquests tres factors són la causa directa de la desocupació i amb una demanda laboral de feina poc qualificada i molt precària.
Els pressupost es diuen de transició, però pot durar més temps del previst si únicament atenim al deute i no a la inversió. És un peix que es mossega la cua i que fa difícil la modernització de l’economia. Només diversificant el creixement, intervenint intel·ligentment en les innovacions alternatives i una dotació de capital en coneixement i infraestructures ens pot treure del forat. La medicina està clara, la seva realització és molt més difícil.
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
