- Mostra que en un futur pròxim el sistema no garantirà abastir la demanda del territori
EL PERIÒDIC
LLEIDA
- Gilabert, amb els autors de l’estudi, Antoni Palau, Pilar Mallol i Jordi Larrègula, ahir. Foto: ACN
La Diputació de Lleida ha presentat un estudi que desaconsella transvasar aigua del Segre cap a altres conques ja que la planificació de nous usos -agrícoles, urbans i industrials- en un futur pròxim, a 15 anys vista, fa que, a excepció d’anys puntuals amb pluges abundants, no s’arribin a cobrir les pròpies necessitats hídriques de les comarques de Lleida. A més, l’estudi remarca que amb l’aportació d’aigua per al manteniment del cabal ecològic del riu –encara per definir–, molts anys, el sistema no garantirà abastir tota la demanda hídrica necessària lleidatana ni tan sols amb la reserva dels embassaments, que quedarien sovint amb un volum mínim operatiu.
La Diputació va encarregar aquest estudi l’any 2007, en plena sequera, per conèixer les necessitats hídriques actuals i futures de les comarques de Lleida arran de la Declaració del Segre. Així, L’estudi hidrològic sobre la conca catalana del riu Segre, elaborat per Antoni Palau, Pilar Mallol i Jordi Larrègula, mostra que amb situació històrica de pluges que cauen a les comarques lleidatanes, sumant-hi les noves necessitats que es generaran els pròxims 15 anys –quan estiguin en ple funcionament nous regadius, com ara el Segarra-Garrigues– la conca del Segre estarà «al límit» i, molts anys, no es podrà cobrir el cabal mínim del Segre que reclama la Directiva marc de l’aigua de la UE, informa l’ACN.
El treball posa de relleu que la disponibilitat màxima d’aigua a la conca del Segre no coincideix estacionalment amb el període de màxima demanda, fet que conforma un dèficit hídric en els mesos d’estiu (juliol-setembre) degut a que es concentra un 55% de la demanda. Els embassaments juguen un clar paper regulador en aquest sentit. L’actual garantia d’abastiment es troba situada al voltant del 85%, és a dir 85 de cada 100 anys es pot garantir el 100% de la demanda d’abastiment d’aigua de les comarques de Lleida, garantia que se sustenta amb els embassaments però que es trenca en anys «secs» (un o dos de cada sis) o «molt secs» (un de cada set o nou anys).
Segons un dels autors de l’estudi, Antoni Palau, en l’escenari pròxim, d’aquí al 2026, un cop en funcionament els regadius planificats -Segarra-Garrigues, Segrià Sud, Conca Tremp i Aramunt- «no hi haurà prou aigua i la que hi hagi s’hauria de gestionar diferent per a conservar les garanties d’abastiment de la demanda de les comarques de Lleida».
ESCENARIS / Així, en aquest escenari futur, amb més requeriments i demanda, la garantia d’abastiment caurà, segons l’estudi. Amb el cabal ecològic obligatori que planteja la CHE (198-315hm3/any), només es garantiria cobrir el 100% de la demanda, 75 de cada 100 anys, mentre si s’acabés aplicant el cabal de manteniment que defensa l’ACA (672-725 hm3/any) només es cobriria la totalitat de la demanda lleidatana, 47 de cada 100 anys. Aquestes previsions podrien millorar si es construeixen nous embassaments, fet que sembla difícil actualment, segons Palau.
GESTIÓ DE L’AIGUA / El Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, pendent encara d’aprovació, ha de fixar el cabal ambiental del Segre, aspecte que segons Palau «serà una peça clau per a definir la gestió de l’aigua futura». Així, quan s’estableixi el cabal ambiental –d’ús prioritari per darrera de l’aigua de boca–, obligarà a adaptar la reserva d’embassaments i la resta d’usos al manteniment del cabal establert de manteniment del Segre, fet que «suposarà un canvi en la gestió de les conques». Segons Palau, serà necessari estudiar la possibilitat de l’harmonització dels usos de l’aigua o la modernització de regadius, així com replantejar les actuals concessions i demandes agrícoles existents i estudiar quins usos se’n poden fer.
Davant el panorama que planteja l’estudi, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, s’ha adreçat al Govern per descartar la possibilitat de transvasar el Segre d’una forma continuada al·legant que a les comarques de Lleida «no els sobra aigua» tot i reconèixer que es podria entendre un transvasament només en èpoques puntuals de molta pluja, però cal tenir en compte la demanda que generaran els nous regadius en un futur pròxim, ha recordat Gilabert.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
