- La cerimònia aplega assistents de totes edats i procedències. Els voluntaris, gaudint de l?experiència, i els pelegrins, emocionats per poder ser testimonis de la beatificació
C. G.
LA SEU D’URGELL
- Un capellà reparteix hòsties entre els assistents, ahir Foto: TONY LARA
Són vora les deu del matí. Als voltants de la catedral alguns curiosos, veïns de la Seu i voluntaris, esperen la sortida de la comitiva eclesiàstica. Aquests darrers, vora 300 i arribats d’Espanya, Andorra i sudamèrica, viuen els actes més enllà de la vocació religiosa. «Som d’Utrera i de Sevilla. Ens hem conegut aquí i ja hem creat una amistat per a tota la vida», expliquen Maria Araujo i Marisa Moreno, junt amb cinc amigues més, totes elles estudiants d’escoles de la Sagrada Família. Han dormit a la Salle i aquests dies s’han dedicat a ajudar en tasques d’aparcament.
Reconeixen que venir a la Seu ha estat una experiència social per a elles, un sentiment força allunyat del que regna a pocs metres. A l’interior de la carpa esperen amb parsimònia els fidels vinguts d’arreu per assistir a la beatificació. Alguns porten des de les nou del matí esperant. Contrasta la tranquil·litat de l’exterior amb l’aglomeració de l’interior. Això sí, aglomeració ordenada. Nervis, emoció continguda.
«Portem prop d’un any estalviant, ha representat un esforç econòmic molt important per a nosaltres. Però és un privilegi poder estar aquí, són moltes les persones que al llarg dels anys han esperat aquest moment», reconeix Clàudia Zapata. És monja a Colòmbia i ha vingut amb alumnes de la seva escola. En total, 35 persones.
Enrere porten un viatge de gairebé dos dies, similar al que ha realitzat Graciela Medina. En aquest cas ha tardat 38 hores des del Paraguai, i assegura que sent una «emoció molt gran perquè vaig ser alumna de la seva escola». Els darrers mesos s’ha estat formant sobre la vida de la Mare Janer per poder aproximar-se millor al que ella considera un acte de magnitud i fe.
D’altres assistents no venen de tant lluny, però el seu esforç s’ha basat en un treball històric i de comunicació. Parlem dels familiars de la beata Janer, entre 150 i 200 que ahir se situaven a primera fila de la cerimònia. Antonio Domingo ha estat el principal impulsor d’aquesta concorreguda trobada familiar. Al ser preguntat pels sentiments que li suposa ser present a la beatificació no pot evitar alguna llàgrima. «És una emoció majúscula, un orgull que ens hagi tocat tant de prop, som familiars seus», exposa Domingo.
Sigui pel motiu que sigui, i amb molts o pocs recursos econòmics, Janer va aconseguir ahir una trobada superlativa a la Seu. Un altre petit miracle.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
