M’agraden molt aquells versos de Maragall –el poeta, no l’alcalde– que diuen: «Tot és camí / tot és drecera/ si ens dem la mà». A la bellesa i simplicitat de la concepció es troba la profunditat del missatge. En realitat l’esperit de la cultura catalana és sempre col·lectiu. Cantem amb orfeons tots plegats, ballem la sardana de forma comunitària i els ateneus són el refugi en el qual atendre i cultivar les nostres coses de manera col·lectiva. Enfront de l’individualisme –que també existeix– es troba el desig de fer país. Aquesta és una herència que hem de mantenir ben forta, perquè és la que ens ha donat els millors èxits.
Cito al poeta per defensar un moviment que s’està produint i convindria que el sabéssim aprofitar. En els moments difícils és quan més falta la unió per tal de poder passar a l’acció. Els sectors del turisme han iniciat una campanya per millorar el nostre mercat. Les bones intencions hi són, però també les accions concretes i això farà possible l’èxit. Almenys és el que tots desitgem.
Velles pràctiques tornen a reviure. En el seu moment es van fer per atraure visitants. En època de vaques grasses es va practicar el lema de «feina fuig» i es van arraconar. Ara les tornem a reviure i és d’esperar que no les abandonem més, sinó que les incrementem en altres sentits. Com més al·licients es donin, més oferta produïm i majors possibilitats d’atraure visitants tenim. En aquesta època anterior al turisme de neu és molt important aquest pròleg de enaltir la gastronomia a través de campanyes específiques. La bona taula sempre és apreciada i la nostra cuina té una varietat i una riquesa que hem de promocionar. Si a més a través de la mateixa impulsem els productes del país, millor que millor. Feia falta una consciència col·lectiva per endegar molts projectes. Ara la tenim. Seria molt important que el mateix interès es pogués produir en altres camps de l’activitat econòmica. En èpoques de carència totes les iniciatives són bones. I el que no es pot fer és dormir-se, esperant que les coses s’arreglin per si soles. Només fan que espatllar-se.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
