Es fa molt difícil llegir els diaris i treure l’entrellat de tot el que està passant. Una piconadora viatja per tot Europa i aixafa el que troba, davant la passivitat política i el subministrament energètic del que es defineixen com a mercats, però que ja ningú pot explicar, realment, el que són. Austeritat és la paraula de moda. ¿Per a qui? Per a tots, diuen uns. Per als altres, manifesten els que ja viuen bé com estan. Per posar-hi més condiments no es cansen de manifestar que això encara no acaba i que tenim problemes per a molt de temps.

Penso que tot el temps que vulguem si continuem de la mateixa manera de sempre: deixant que els altres ens solucionin els nostres problemes. Naturalment això no es produeix. Tots som culpables, es diu, i tots tenim les nostres responsabilitats. Cert, però en el fons aquest missatge no deixa de ser obscè perquè posa al mateix nivell als ciutadans i als que van donar uns crèdits d’alt risc amb el suport de la campanya de persuasió permanent de la que disposen. El resultat és que a uns els demanem el retorn dels diners, i els que els van donar no pateixen cap penalització. Davant d’una situació com aquesta, cada vegada més, la gent continua tenint por, però comença a perdre el respecte. Es parla massa de grans xifres i molt poc d’economia real, que és el que tots voldríem. ¿A qui beneficia aquest joc? Es comprova, però no es veu, perquè s’amaga enmig de reunions del més alt nivell i resolucions que mai arriben. La conseqüència és que seguim tenint por, però ara encara més desmoralització. Si volem que els mercats funcionin, han de se regulats, però ja s’encarreguen ells que no sigui així i només es prenguin aquelles mesures que ells marquen com les més oportunes.

Hem perdut els principis i tot val en al conquesta del poder, no per vies democràtiques, sinó a través de tot tipus de mesures especulatives. El missatge és reiteratiu, però és el que hi ha. Cap altre. H

Periodista

Per a més informació consulti l’edició en paper.