LUENGO
- Lasheras, la setmana passada a l’avinguda Carlemany d’Escaldes. Foto: TONY LARA
Acaba de guanyar el concurs de guions de Política Lingüística amb Balles?, la història d’un noi que oculta la seva afició a la dansa per por que els amics el ridiculitzin. Un grup d’alumnes de l’Escola Andorrana de Batxillerat ha convertit el guió en curt, que ja es pot visionar a www.catala.ad. Sandra Lasheras (Escaldes, 1994) estudia 4t d’ESO al col.legi Sagrada Família. Vol ser periodista i té alguna idea per a Jaume Bartumeu. Idees bones i barates, d’aquelles que no necessiten crèdit extraordinari per ser executades.
-¿De tu o de vostè?
–De tu, si us plau.
–Farem una excepció, doncs. ¿Ets bona balladora?
–Havia anat a classes de dansa moderna. Ho vaig deixar. La mandra.
–¿Té missatge, Balles??
–Has de fer el que sents sense tenir en compte el que altres diuen o pensen de tu. No has de renunciar mai al que tu ets per por del ridícul.
–¿Què llegeix una futura guionista?
–Alguna entrega de Crepuscle, i la novel.la romàntica, estil Tres metros sobre el cielo. ¡Ah, i els Diaris d’Anna Frank! Impressionant.
–Sembla que no anaves per a Billy Elliott, però, ¿et veus com a heroïna antinazi? ¿Hauries ocultat els Frank a l’Amsterdam ocupada?
–Fa por només de pensar-hi, perquè s’hi jugaven la pell i si la Gestapo els enganxava els enviaven de pet al camp de concentració. No sé el que hauria fet, però vull pensar que hauria sigut capaç d’amagar els Frank. Com a mínim, de no denunciar-los.
–¿On et veus d’aquí a deu anys?
–Marxaré a estudiar. A Barcelona. Potser a Girona. I suposo que m’hi quedaré i que hi acabaré treballant. És el que m’agradaria.
–¿No et veus exercint la teva professió a Andorra?
–Francament, no. Però ja se sap: mai no es pot dir mai.
–Si tots els estudiants marxen i no tornen, ¿qui tirarà endavant el país?
–És una bona pregunta. M’imagino que el fet que la família sigui de baix i que hem mantingut les arrels influeix a l’hora de voler tornar.
–¿Què és el que més t’agrada d’Andorra?
–La seguretat ciutadana i que tot és a prop i que tots ens coneixem.
–¿I el que menys?
–Aquesta forma tan poc cívica de caminar d’alguns turistes: a pas de tortuga, ocupant tota la vorera i badant contínuament, com si no hi hagués ningú més a la terra.
–El cap de Govern es transforma en el geni de la llàntia i li ofereix un desig. ¿Què li demanaria?
–Que homologuin la FP perquè qui l’estudia a Andorra pugui accedir a la universitat espanyola.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
