Islàndia va ser un país en el qual, fa ara un temps, Andorra s’en va emmirallar. Tant és així que vam tenir l’oportunitat de comptar com a invitats oficials als representants del país. La visita va ser aprofitada per mantenir sessions de treball i que ells ens expliquessin el seu desenvolupament econòmic, realment espectacular. Alguns polítics –o potser no tant– andorrans van defensar agafar aquest model per al Principat. Com sempre passa no es va fer. Perquè nosaltres sempre parlem però no sempre fem. I en aquest cas, en la vida econòmica es tenen habituals excepcions, ens va anar la mar de bé, per no caure en el forat crític que ells han patit.
Per a molts ciutadans islandesos la crisi del seu país ha estat un saqueig i va fer el punt final per a una economia que s’havia classificat entre les més altes del món en renta per càpita. La base d’actuació va ser una imprudent obsessió per reduir la mida del sector públic i una multiplicació del volum d’actius bancaris sobre el PIB, al mateix temps que els preus immobiliaris van assolir cims molt alts.
La diferència entre Islàndia i altres països que han patit les mateixes conseqüències ha estat que aquesta nació ha demanat responsabilitats als culpables de la crisi, per aconseguir un més fàcil retorn a la normalitat econòmica que no els resulta gens fàcil. Però ha quedat clar que no pensen tornar a caure en el mateix forat. El resultat és millor control en la gestió bancària, major seguiment de fins on poden arribar els negocis immobiliaris i un reajustament del deute públic que trigarà molts anys en poder-se saldar, però que no treu que segueixin invertint en la reactivació.
L’exemple d’Islàndia que en un moment ens va sorprendre, l’hauríem d’agafar ara per admirar més encara la seva capacitat de reacció, que no han sabut fer altres nacions. Aquest cas, podríem citar altres, seria molt important que es pogués analitzar amb profunditat, perquè ens ajudaria.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
