En la meva ja llarga vida professional he pogut conèixer personatges autènticament històrics i d’una vàlua considerable. En el bagul dels records guardo la memòria imborrable d’Olof Palme i la seva dona Lisbet. Van visitar Barcelona al llarg de dos dies, en els qual la seva bonhomia i el seu tracte exquisit, a la vegada que un pensament brillant, ens van seduir a tots els que vam tenir el plaer de conèixer-los. Al cap de poc temps, el primer ministre moria assassinat a la sortida del cinema i la seva dona malferida. Avui fa 25 anys. La pregunta de ¿per què els van matar? encara no té resposta, malgrat les moltes suposicions sobre l’autoria que van des de grups conservadors, a la pròpia CIA que no veia amb bons ulls les crítiques que el polític havia fet a la política de Vietnam, el liberalisme econòmic que ell ja preveia, en aquell temps, amb un final de crisi global, o be l’apartheit africà o la seva oposició total a la política de Pinochet a Xile. Ell va posar Suècia en el primer pla mundial i les seves idees van marcar definitivament el que seria la socialdemocràcia a nivell internacional. El dia de la seva mort vaig pensar que desapareixia una figura mundial i que es trencaven, en part, els somnis d’igualtat i llibertat que ell defensava amb tant de valor com de justícia.
Un quart de segle més tard, el que anunciava ja s’ha complert: Un mercat fort ha fet front a uns Estats dèbils i ha guanyat la batalla. Qui defensava que la qualitat d’unes idees polítiques es pot mesurar amb el respecte a les contràries, comprovaria avui –si retornés a la vida– que estem lluny del seus somnis. Palme, que en una conversa ens deia als interlocutors que no existeix cap justícia, sense l’alegria de l’autocrítica, estaria avui dia avergonyit de tot el que passa. La seva socialdemocràcia ha quedat desvirtuada per molts fets i per una exagerada lluita i sentit de possessió del que és el centre. La socialdemocràcia que ell preconitzava era el centre, la resta són subterfugis. Perquè el centre autèntic valora la millora econòmica al mateix nivell que l’equilibri social. És el seu testament. Naturalment no es compleix.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
