- L’autorització per volar fora de l’espai Schengen estarà a punt pel 19 de desembre
EL PERIÒDIC
ARTESA DE SEGRE
- Recoder, amb l’alcalde d’Artesa de Segre, en la visita a la variant, ahir Foto: ACN / ROGER SEGURA
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha assegurat que el futur de l’Aeroport de Lleida-Alguaire i l’atracció de noves companyies «no passa per la fórmula de pagar per cada passatger transportat». D’altra banda, el conseller ha garantit que l’ampliació de la terminal i l’autorització per volar fora de l’espai Schengen estaran a punt pel 19 de desembre, quan està previst que un touroperador britànic comenci a operar a l’aeroport.
Malgrat tot, Recoder ha lamentat que el tripartit no elaborés un pla de negoci abans de construir la infraestructura. El conseller va visitar ahir la nova variant d’Artesa de Segre i va posar en servei la variant de Santa Susanna (Riner).
El conseller de Territori i Sostenibilitat va indicar que el Govern no preveu pagar per cada viatger com a contrapartida per atreure noves companyies a l’aeroport de Lleida-Alguaire. Segons el conseller, aquesta fórmula ha donat problemes com ara l’incompliment del contracte que Ryanair tenia signat amb la Generalitat per a operar en aquest aeroport. «Qui ha de generar el tràfic són les mateixes comarques de Lleida», va destacar.
D’altra banda, Recoder va garantir que l’ampliació de la terminal i l’autorització per volar fora de l’espai Schengen estaran a punt pel 19 de desembre, quan està previst que un touroperador britànic comenci a operar a l’aeroport. «Atraurà esquiadors que han d’animar el turisme de muntanya i de neu, i que han de servir per a donar sentit a una infraestructura en què nosaltres creiem», va explicar, informa l’ACN.
Malgrat tot, el conseller va lamentar que l’aeroport va néixer «sense pla de negoci», una qüestió que, segons va dir, ja s’ha resolt amb la creació d’una Taula Estratègica. En aquest sentit, Recoder va recordar que per tal d’atraure touroperadors s’ha hagut d’ampliar l’aeroport «perquè no estava capacitat per rebre i fer efectiva la facturació d’un vol d’esquiadors». I va apuntar que s’ha hagut de fer una inversió lleugerament superior a un milió d’euros.
D’altra banda, el conseller va insistir que el Govern està estudiant un informe elaborat per la conselleria d’Agricultura per veure «com l’aeroport pot ser un complement per al sector agroalimentari».
VARIANT D’ARTESA / El conseller de Territori i Sostenibilitat va fer aquestes declaracions durant la visita a la nova variant d’Artesa de Segre, que es va posar en funcionament a finals de juliol. Recoder va explicar que la inversió ha estat de 15 milions d’euros però que l’obra encara no està acabada, perquè a la tardor està previst que s’abordi la integració de l’entorn i la replantació de talussos.
No obstant, el conseller va destacar que l’impacte de la variant ha estat «molt positiu» perquè ha permès guanyar en qualitat de vida i seguretat, en tant que s’ha evitat el pas de trànsit pesant i de mercaderies perilloses per l’interior d’aquesta població.
La variant té una longitud de 3,5 quilòmetres, una amplada de 10 metres i tres enllaços, que permeten connectar amb la C-14 i altres vials. D’altra banda, també s’han dut a terme treballs de millora a la travessera de la C-14 a Artesa de Segre, complementaris a la construcció de la variant, que han consistit principalment en la renovació del ferm, en una longitud d’1,2 quilòmetres.
El Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant en el projecte per a configurar un nou eix viari entre Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà pel coll de Comiols, per tal de potenciar les comunicacions entre la Noguera i el Pallars Jussà i millorar l’accés cap als Pirineus.
En aquest sentit, ja s’ha impulsat la redacció del projecte constructiu del tram entre Artesa de Segre i el nucli de Folquer, d’uns 17 quilòmetres i amb un pressupost de 47 milions. Al mateix temps, s’està redactant el projecte constructiu del tram restant, des del nucli de Folquer fins a la variant d’Isona i Conques.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
