En el rosari electoral ja es comencen a desgranar els corresponents misteris. La primera observació va ser la preocupació especial que els minoritaris van fer a nivell parroquial. Volen guanyar a nivell local, perquè la llei electoral els hi pot permetre tenir el nombre suficient de consellers que desitgen. Es parteix d’una idea sectorial en lloc de la visió global de país. Legislativament es pot fer, i encara que el lògic seria una forta llista nacional ells prefereixen el parroquialisme.

El segon capítol és tot el contrari. Els grups polítics amb una definició ideològica primen el concepte de país com a primera consideració i en la llista nacional col·loquen els seus primers i principals efectius. El PS ho té molt clar i en aquesta línia es veuen els passos del gran centre que es gesta a ritme frenètic, perquè els terminis marquen el temps.

Entre una i altra banda es planteja una pregunta que pot semblar simple, però que es una incògnita important. ¿Es podria donar el cas de guanyar les nacionals i en canvi perdre a les parroquials? Si fos així quedarà molt clar una dicotomia que mai s’ha volgut solucionar, i que marca una singularitat política en el nostre país que el propi temps indica que té una data fixa de caducitat. Però mentrestant uns juguen d’una manera i els altres d’una altra. Tot indica que, aquesta vegada més que mai, el futur electoral i els seus guanyadors estan a les parròquies.

Fer llistes territorials locals afavoreix vells noms de sempre, per allò del valor o la maldat reconeguda enfront d’una novetat que sempre és una incògnita. Una llista local pot desfer la idea que es vol marcar a nivell nacional. Per això penso que aquesta vegada hauria de ser la del canvi, però no estic massa segur de que aquest es pugui produir. De ser així, tota nova aventura només seria això, una aventura al final fallida. I tot seguiria igual.

Per a més informació consulti l’edició en paper.