En el fons tot el que passa respon sempre a unes coordenades definides en el temps i al llarg de la història. El problema és sempre la condició humana. Les nostres exigències morals són fantasies retòriques que s’enfonsen quan la por apareix. Fa molt de temps que el ciutadà és víctima de la por. Es diria que vivim èpoques de comiat, sense saber definir ben bé a qui o a què acomiadem.
La crisi provoca por i massa vegades s’utilitza aquesta temença per provocar més pànic encara per qüestions interessades. Aquesta situació trigarà encara temps en solucionar-se i perquè sigui així farà falta projecte i pedagogia. El ja vell discurs d’aguant, paciència i perseverança està fugint. Ara el que es demana és anar ràpid perquè tot el patrimoni de cadascú val un 40% menys. Uns encara aguanten i altres ja no. Per això la gent busca un canvi immediat. Necessitem líders que governin el país. Això comporta concessions polítiques i no únicament arguments comptables.
La situació real es podria definir amb la paraula «sense». Massa gent està sense casa, sense pensió adequada, sense feina i sense il·lusió. El seu únic capital és la por. Davant l’incertesa no tenim resposta en com acabarà aquesta. Ens governen els altres a nosaltres mateixos i el problema és que aquests altres –Estat/Nació– estan governats pels de fora. Estem immersos en la política de la meritocràcia, però no sabria definir el mèrits de cadascú, començant pels meus propis. Parlo amb joves del «ni, ni»: ni feina, ni estudis i proclamen la seva desil·lusió. Si ells no la tenen, ¿què es pot esperar? Confio en els altres joves que conserven un pols de rebel·lio en el cap i la sang els bull encara. Perquè no podem estar dominats pel pànic. Aquesta crisi i els posicionaments de tots davant la mateixa fan que recordi la frase de Gandhi quan deia que tenim suficient terra per a les necessitats de tots, però no la suficient per satisfer l’avarícia de tots. Sapiguem administrar el futur de manera que tots puguem repartir i no uns quants distribuir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
