Pinça contra el demòcrata

• Ferrer va portar la iniciativa en un duel en què Torralba va jugar a la defensiva i Cornella no va saber desmarcar-se de l’allargada ombra de la seva ex commilitona
• Però el candidat demòcrata quasi li fa perdre els papers a la cònsol

A. L.
ANDORRA LA VELLA

El candidat demòcrata, Carles Torralba, la de Coaliciñó d’Independents, Rosa ferrer, i el socialdemòcrata Marc Cornella, a punt per al duel televisiu Foto: ÀLEX LARA

D’acord: potser no va arribar als nivells d’apassionant i molt reveladora visceralitat del combat de boxa que havien protagonitzat la vigília els candidats per Ordino, però la independent Rosa Ferrer, el socialdemòcrata Marc Cornella i el demòcrata Carles Torralba també van regalar ahir a l’audiència un espectacle sorprenentment dinàmic, que es presumia decisiu per dirimir el resultat de la parròquia a priori més disputada, amb moments per a la ganivetada trapera, que sempre són televisivament molt agraïts. N’hi va haver un parell, d’aquests moments. El primer va venir a compte de les celebèrrimes i polèmiques faroles de Tagliabue i la petita fortuna, és clar, que la justícia ha dictaminat que el comú li ha d’abonar a l’arquitecta italiana. I va ser Ferrer la que disparar el dart, amb la contundència a què ens té acostumats la cònsol quan es treu la màscara de bona nena i es posa la d’espadatxina: «Si vostès no haguessin adjudicat el 2002 les estructures de Meritxell, ara no hauríem d’abonar aquests 400.000 euros. El que passa, senyor Torralba, és que portem quatre anys tapant forats. I en el meu mandat no se n’ha generat ni un, de forat». El demòcrata, cònsol menor a l’època, es va enredar en un garbuix d’excuses diguem-ne tècniques per acabar engiponant a Ferrer la responsabilitat d’haver començat a plantar les «estructures»: «Si no s’han sabut entendre amb l’arquitecta, és el seu problema, i ara també el del comú».

La segona ganivetada va venir des de l’esquerra, i va tenir l’actual cònsol com a víctima. I també es veia venir al quilòmetre. Ara va ser Cornella qui li va retreure a Ferrer la defecció de la, ehem, casa mare socialdemòcrata, aquell serial tan alliçonador que ens va amenitzar l’estiu: «És legítim, és clar, però també preocupant que els cinc consellers del PS que no la van seguir es quedessin en minoria quan havien guanyat les eleccions. Això demostra el seu estil i la seva forma de lideratge». Cornella sabia que havia tocat tou i s’hi va recrear. Val a dir que va ser l’únic moment que el socialdemòcrata es va mostrar incisiu. Sempre, això sí, amb la seva particular retòrica: «La pregunta és: ¿què hauria passat si hagués acabat pactant amb DA?» I Ferrer va estar per una sola vegada a punt, a punt de perdre els papers. L’impasse va durar uns segons, i molts ens vam témer el pitjor. Però es va contenir a temps: «Aquestes són les mentides que vostès han anat sembrant. Però el PS ho és tot menys socialdemòcrata, i jo he vingut aquí a parlar del meu programa social».

A partir d’aquí, Ferrer es va aplicar a acorralar el candidat demòcrata. De cada duel directe en va anar sortint vencedora la cònsol, per KO o als punts. A Cornella li va quedar un paper secundari, en ocasions fins i tot seguidista, ben poc lluït. Semblava l’Anguita de la cèlebre pinça contra Felipe González. No es van entendre ni en els números: el deute del comú puja segons Torralba a 63 milions d’euros, més del doble del pressupost comunal; segons Ferrer, només a 59. També es va apuntar el tanto d’haver mantingut tots els serveis, tots, amb un pressupost que ha passat de 52 milions el 2007 a 30 el 2011. Cornella es va voler apropiar d’aquesta fita de la gestió pública –els 59 milions de deute– recordant-nos que la consellera de Finances del miracle de la capital, Begoña Montes, juga amb la samarreta el PS. El que per a Torralba era una gestió «des de l’opulència», per als altres dos era un model de rigor. Jutgi el lector.

Hi va haver també moments gloriosos per a la història universal de la demagògia, com quan Torralba va comparar el pèssim –segons ell– negoci dels pisos del Jovial –25 milions, inclosos interessos, a pagar en 40 anys, per beneficiar una vuitantena de persones–a la política d’ajudes a l’habitatge del govern Martí: 650 beneficiaris per valor d’1,1 milions. Cornella va tenir vàries arrancades flower power, si li podem prendre la paraula a Ventura Espot. Per exemple, quan ens va voler il·lustrar sobre les bondats del Banc de Temps, o sobre la –ehem– «parròquia educadora». Però aquesta mania seva de reforçar les intervencions amb un retòric «¿Saben que és?»… El moment ensucrat de Ferrer va arribar en glossar la feina dels funcionaris del departament de participació ciutadana: «Ha sigut genial». I el de Torralba, quan es va mostrar partidari d’informar el ciutadà del cost real dels serveis que li presta el comú. Potser ha arribat l’hora que cada vegada que el sofert ciutadà es dirigeixi a l’administració ho faci armat del rebut del foc i lloc, de la cotització de la CASS, i anar fent. Per res, per informar-los. En el capítol de projectes, quimeres a l’andorrana i altres brindis al sol, el del PS es va embolicar a compte de la nova central d’autobusos, que vol ubicar… ¡a l’estadi comunal! , i Ferrer va cantar les meravelles de la plaça i dependències que el comú guanyarà a Prat de la Creu i gràcies a la nova seu del Consell. Amb pampallugues als ulls. Com ella mateixa diu a l’espot televisiu: «Que ja ens coneixem, que sabem d’on venim i sabeu qui som». Doncs això.

Per a més informació consulti l’edició en paper.