JOSEP ANTON ROSELL PUJOL // Periodista

És molt ocurrent la frase d’Isabel Lozano, a la que estimo i admiro per la seva rebel·lia, quan al parlar del debat de la tele diu que sembla el «mercat de Calaf». El problema el tinc al comprovar que tot el que està passant, en alguns casos, és pitjor que un mercat, no precisament el de Calaf molt ordenat sempre, que podríem batejar com de les «meravelles». No ens hem d’enganyar, el regateig és norma de vida mercantil i el problema està que sempre ho fem a la baixa. Però és la nostra tradició identitària dir no fins al final per culpar a qui no ha tingut l’encert d’apagar la llum per ser l’últim. M’interessa més de les seves declaracions les que afirma que necessitem un govern de gestió basat en els resultats. Ull viu, perquè cada vegada estem més inclinats a caure en la trampa saducea del pragmatisme comptable. La temptació de que el Govern estigui en mans dels tècnics hem de saber evitar-la. En cas contrari s’acabarà manant a través dels titulars de premsa o de les enquestes. Ja ho estem patint ara.

Plantejar una acció política a través de les gestió de resultats és molt delicat. ¿Quins resultats? Encara més, ¿com qualificar-los?, i a més, ¿com quantificar-los? Vivim enmig d’un mon caòtic–els verds ho repeteixen molt sovint–, precisament perquè la valoració dels elements qualitatius són negats per un sistema únicament atent al benefici i la productivitat. No vull prescindir de la segona part, però mai abdicaré de la primera que és la que realment ha de donar el resultat just.

És necessari tenir molt present aquesta qüestió dels resultats, que ja comença a ser constant per la demagògia que amaga. Si tenim una crisi d’horitzó, que és molt més forta i greu que l’econòmica, es perquè el mercat ha volgut manar en la política i va a per totes i els resultats són els que vivim. Els polítics actuals s’han trobat amb els calaixos buits per aquesta visió deformada de la gestió publica; van rentar els plats bruts passen ara com els culpable. Si aquesta és la gestió dels resultats, a mi que m’esborrin.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu