LA SEU D?URGELL
- Ordeig, candidat de PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, la setmana passada. Foto: TONY LARA
Resten tot just dos mesos per a les eleccions municipals. Encara queden dies per a la campanya electoral, però tots els partits estan escalfant motors per a aquesta cita essencial, preàmbul per a alguns de les generals, però que s’ha de llegir en clau local, sobretot a la Seu d’Urgell.
–¿Com afronta el repte d’aspirar a l’alcaldia de la Seu?
–Amb il.lusió i amb l’objectiu clar de revalidar la majoria que sempre hem tingut des de l’inici de la democràcia i recuperar l’alcaldia. Volem posar la Seu en marxa i recuperar el seu lideratge al Pirineu, que s’ha desdibuixat. És un repte complex per la limitació de recursos i l’erosió de la política. Per tant, cal arremangar-nos més que mai.
–¿Quin balanç fa d’aquesta legislatura?
–Com a oposició, estem satisfets per les més de 100 propostes que hem presentat per millorar l’economia de la Seu, malgrat que moltes no s’han tingut en compte. En destaco les mocions pel nou polígon industrial, pel pacte d’austeritat, pel fons d’ajuts socials, per reduir el preu dels pisos públics i perquè la futura piscina coberta sigui a l’abast de tothom. Creiem que som al final d’una etapa de vuit anys de pacte entre CiU i ERC. L’Ajuntament està més endeutat que mai, un 50%, la despesa corrent i de personal ha augmentat un 100% els darrers vuit anys. I això malgrat que hi ha hagut més subvencions que mai de les altres administracions. Això fa que afrontem la crisi amb pitjors condicions que d’altres administracions.
–¿Queden moltes coses per fer?
–S’ha perdut moltes oportunitats i encara estan per començar el nou institut, el nou cementiri, l’escola La Valira, el nou CAP, la residència, la piscina coberta; no ens hem presentat a cap convocatòria de la Llei de Barris…Després de vuit anys ja no val a dir que no s’ha tingut temps en alguns projectes. La gestió de l’hospital també preocupa. Creiem que cal posar ordre a l’Ajuntament.
–Els darrers plens han estat marcats ja pel balanç i, concretament, pel desacord entre govern i oposició a l’hora de xifrar el deute i els impostos. Davant d’aquest ball de xifres, ¿quines dades s’han de creure els ciutadans?
–Les que certifica la intervenció municipal diuen que els costos de funcionament s’han doblat en vuit anys i el deute ha passat de 12 a 17 milions d’euros. I que s’ha apujat més que mai el principal impost, l’IBI, fins a un 32%. El de les escombraries, un 30%; el cànon fix de l’aigua, un 400%. A més, ens consta que l’Ajuntament i l’Estat estan treballant en una revisió del Cadastre que podria entrar en vigor a començament de l’any vinent. Pot passar com quan al 2007 es va ampliar desmesuradament la zona blava just després de les eleccions.
–¿Quins són per a vosaltres els projectes imprescindibles per a la propera legislatura?
–El primer pilar ha de ser reforçar l’economia local, incentivant les empreses perquè contractin i afavorint els productes singulars, com ara els gastronòmics. Apostar per les energies renovables, el patrimoni històric i el comerç de proximitat. És indispensable el nou polígon industrial, hi ha empreses que si no es fa se n’aniran. També cal crear un centre d’assessorament empresarial a Les Monges perquè sàpiguen on trobar finançament. I mentre no es creen llocs de treball, ajudar als qui ho passen pitjor perquè ningú no es quedi fora de la roda.
–Per a tot això cal diners, i ara tant Govern com oposició estan parlant constantment d’austeritat, també a la resta d’administracions. ¿Com es casen aquests dos fets? ¿No és contradictori?
–Es tracta de gestionar amb seriositat, transparència i rigor. Per exemple, es pot reduir a la meitat el nombre de regidors alliberats, amb sou públic. Hem de ser els primers a donar exemple. També reduirem la despesa en contractació externa i en assessors. S’ha gastat milers i milers d’euros en estudis totalment prescindibles. Alhora, tenim un problema amb la creació de consorcis, que augmenten la despesa i la burocràcia i disminueixen l’eficàcia. Cal concentrar els serveis públics en comptes de dispersar-los.
–La Seu també ha notat la crisi a Andorra, pel pes del treball transfronterer en l’economia local. ¿Cal redefinir les relacions entre totes dues bandes?
–Sempre hem tingut una relació històrica, però ara cal rendibilitzar-la en bé de tots. Ja n’hem parlat amb el cap de Govern i, per exemple, es podria treure profit conjuntament del nou polígon de la Seu. Cal que tots veiem cada vegada més Andorra i la Seu com una gran àrea econòmica, en la qual la frontera no posi cap fre a l’economia local. Andorra és una gran potència turística i econòmica, i la Seu disposa d’espai i de productes de qualitat per complementar aquest potencial. Si treballem junts, arribarem tots més lluny.
–Hi ha hagut avenços importants en els drets dels treballadors fronterers. Tanmateix, ¿què manca encara perquè s’acabin les traves burocràtiques i sigui una opció més fàcil?
–Cal fer una reflexió global, perquè és una situació complexa pel fet que Andorra no és membre de la UE. Això implica desajustos i discriminacions en atur o bé en seguretat social que cal solucionar. La sanitat sembla que ja ha quedat resolta. Ara cal agilitzar aspectes quotidians, com ara el transport públic, evitar les cues i els tràmits a la duana o bé la jubilació. Una bona opció seria crear un estatus propi. En resum, facilitar la vida als qui creuen la frontera cada dia per anar a treballar.
–¿Creieu que aquestes eleccions poden ser més que mai un duel a dues bandes entre CiU i Progrés, tal com es comenta?
–La meva reflexió és més aviat que si CiU i ERC sumen tornaran a pactar. Per tant, la gent ha de decidir si vol això o bé si vol una alternativa després de vuit anys.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
