Organyà va celebrar a la mitjanit de dimarts 24 de desembre la seva tradicional Dansa de lo Cavallot la Balladora i la Cremada del Carro. Segons va informar RàdioSeu el mateix dimarts a través del seu web, el costum local té els seus orígens en l’època medieval, en el cas del ball, i en els ritus antics pel que fa a la cremada, i es va dur a terme a la plaça de l’Església, després de la Missa del Gall, tot acompanyat amb xocolata, coca i rom pels assistents. Prèviament, a les cinc de la tarda, va tenir lloc una celebració per als més menuts amb una cercavila i el Cagatió, acompanyat d’un berenar amb coca i xocolata a benefici de La Marató de TV3.
Dansa tradicional
La dansa té com a protagonista un personatge vestit de vermell i amb una careta de cavall que executa un ball de mofa sarcàstica. El Cavallot, que es creu que simbolitzava el poder feudal, surt a saludar i a ballar amb les autoritats eclesiàstiques, uns personatges vestits a la manera dels monjos agustins que van habitar al municipi fins a l’any 1896, quan van marxar arran de la desamortització de Mendizábal. La tradició diu que els monjos agustins havien establert un pacte per repartir-se les possessions d’Organyà i que cada 24 de desembre rebien un homenatge per part del Cavallot en sortir de l’església després de la missa del gall.
L’escenificació, recuperada pels volts de l’any 2000 per l’Associació Cultural Tresponts Avall, va arrencar amb el ball cerimoniós del Cavallot al voltant de les autoritats eclesiàstiques, que són homenatjades amb l’entrega de les claus del municipi. La dansa, però, s’atura quan apareix en escena la Balladora, un home caracteritzat de dona que representa el poble. Lo Cavallot persegueix la Balladora i, cada cop que se li apropa, li propicia uns bons cops, fet que simbolitza el domini del senyor feudal sobre el poble.
Després de la persecució, ambdós personatges es dirigeixen cap a la plaça de les Homilies, on té lloc la Cremada del Carro, un ritu mil·lenari que està relacionat amb les celebracions vinculades al solstici d’hivern, que havien estat molt presents als municipis de l’Alt Urgell.
