Els cònsols han donat el toc d’alerta a un tema/problema que fa molts anys que plantejo: facilitar la visita als nostres museus i encara més a les joies del romànic que gaudim, però que no mostrem amb la plenitud que seria necessari. Qui té tresors els cuida amb passió, s’enorgulleix de poder mostrar-los. Nosaltres no ho fem. És cert que en els últims temps ha variat una mica aquesta política, però encara no n’hi ha prou. La fidel demostració és la demanda d’ajut dels comuns per ampliar el cens de guies turístics, especialment dins de l’àmbit cultural. Sorprèn que es faci ara quan ja fa tants anys que el problema existeix. Més encara quan es parla únicament de guies i no d’horaris amplis d’obertura al turista, perquè convertim el problema en una disposició administrativa, quan la projecció hauria de ser més global i amb un rerefons autènticament cultural. Per un altra part, ja que tant es defensa el localisme, no entenem com uns han de gaudir del tresor i altres pagar els serveis. Però tant se val, el que importa és que la nostra riquesa artística sigui oberta a tots, el màxim de temps possible. Si ho aconseguim, serà més fàcil ficar en marxa restauracions o millorar l’entorn o, com a mínim, tenir unes còpies fidels i de qualitat d’aquelles pintures que ens vam deixar perdre i que ara es poden admirar en museus importants del món.

No és moment de recriminacions, que per altra part ja hem fet en altres ocasions. El que ara importa és establir una programació de visites culturals al nostre llegat artístic, per tal de potenciar un sector turístic que es troba cada dia en major ascens, com és el cultural. Penso que trobar la solució no ha de ser difícil. Però repeteixo que donat el primer pas, hauríem de seguir amb els següents. ¿De què serveix explicar les meravelles del monument, si es troba en condicions no desitjables i buit en el seu contingut principal?

jarosell@elperiodicdandorra.ad

Per a més informació consulti l’edició en paper.