Search
Close this search box.
NÚRIA PRENAFETA
Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional

Periodic
Foto:

Hi ha hagut grans personatges, com Nelson Mandela, Gandhi, Luther King o Churchill que no han transcendit pel càrrec que van tenir, sinó per la força i transcendència dels seus actes. Tots ells han fet política, però el seu poder ha emanat d’ells, de la força del seu ideal, de la seva determinació, de l’esforç malgrat les adversitats, no del càrrec que ocupaven. No van fer una política basada en els objectius a curt termini, ni en el partit, ni en la glòria personal. Van ser, abans que res, persones al servei d’una causa. I com que tenien una visió, van utilitzar el poder per transformar la realitat, no només per gestionar-la. El seu no era el poder que atorga la cadira que ocupaven.

Per ser un líder cal tenir una causa que valgui la pena, i vagi més enllà d’un mateix. L’origen de tants casos contrastats de corrupció política està en la interferència o inversió dels valors: quan la causa que va portar algú a voler ocupar una posició de poder es fa petita i creix l’ego personal. Quan això passa apareixen contravalors com la sensació d’impunitat, de mereixement, de servitud, de perdurabilitat. La persona es transforma en personatge basat en la importància del càrrec que ocupi. Quan el Miquel, la Montse o el Carles es converteixen en el secretari general, la ministra o el cap d’àrea, canvia la manera com es miren al mirall. A vegades ni tan sols cal que el càrrec sigui important. N’hi ha prou com internament es visqui estar jeràrquicament per sobre d’altres persones i haver de gestionar un pressupost i poder decidir.

¿Què és el poder? Poder és la substantivació d’un verb d’acció, que conjugat té un impacte en les persones i en l’entorn. Té a veure amb fer, amb decidir, amb conservar o canviar. A més poder, més impacte. A més impacte en persones i entorn, més visibilitat del càrrec, i més vulnerabilitat de la persona que l’ocupa. Aquest president, director general o conseller delegat sovint relega la seva identitat per deixar espai a les responsabilitats laborals o polítiques, a esforçar-se a ser aquell càrrec pel qual ha estat nomenat. Així doncs, a mesura que creix la dedicació al càrrec, més s’assimila la cadira a la identitat, i el Miquel ja no és només el Miquel, és l’Il·lustríssim Senyor Miquel Tal i Qual, ministre de Tal o Qual Cosa. Ser il·lustríssim per força impacta. Ets més que senyor i més que il·lustre. O al menys això diu el protocol. ¿Que ja no hi ha classes? En poder estan molt ben establertes.

El perill de les persones que remenen les cireres, com col·loquialment se sol dir, és que s’acomodin en aquest afalac del càrrec, en la xifra del seu sou, en la visibilitat de la seva persona als mitjans, en l’autocomplaença de sentir-se importants, de relacionar-se amb les altes esferes, de caminar estarrufat perquè els ciutadans anònims et reconeguin pel carrer. Aquesta visió del poder és efímera i vàcua, perquè donarà pocs fruits, ja que l’ego i les forces centrípetes de partit s’esforçaran a perpetuar-se en la cadira, a ser reelegits, més que a procurar transformar positivament dins l’àrea d’influència on pot impactar aquest poder que la cadira temporalment els doni, mentre l’ideal i la visió es dilueixen.

Per administrar poder cal tenir una identitat per no oblidar qui ets, uns valors sòlids que resisteixin les temptacions que poder i fama poden generar; cal tenir una visió clara i mantenir-se persistent en la missió per la qual algú ha estat designat.

Jo, com Luther King, també tinc un somni: que les persones que toquin poder a l’empresa, a la política, a la societat es dediquin a transformar, no a gestionar. Que siguin persones, no personatges. La transformació busca canvis a llarg termini, la gestió és fer coses necessàries, però que no tenen transcendència. El poder és l’oportunitat que tenen alguns de deixar un llegat per a molts altres. I la responsabilitat de la persona que l’ocupa és mantenir-se enfocat en el benefici de les persones sobre les quals aquest poder tindrà impacte. ¿El meu somni? Que els poderosos, grans o petits, només estiguin enfocats en les persones per a qui treballen. H

Sòcia directora de NEXT Human Engineering.

www.next-he.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu