Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional
- Foto:
Diuen els científics que en els darrers cinc anys s’han descobert més coses de com funciona el cervell que en els 5.000 anys anteriors. I que estem descobrint coses constantment que ens ajuden a entendre el comportament humà. Aviat en lloc de preguntar-nos: ¿per què he fet això?, ens haurem de preguntar: ¿quins circuits cerebrals s’han activat i han fet que jo faci això? I planteja una pregunta: ¿qui és el director general del teu cervell?
Un dels descobriments més importants ha estat que la informació percebuda pels sentits arriba dos cops i mig més ràpid a l’amígdala que als lòbuls frontals. ¿Què vol dir això? L’amígdala és una petita part del cervell de la mida d’una ungla, i en tenim una a cada hemisferi cerebral. És l’encarregada, entre altres coses, de processar la por i d’activar el botó de pànic en el cos. Quan això passa, envia senyals a gran velocitat a algunes zones del còrtex cerebral perquè s’activi el sistema d’emergència: suor per refrigerar millor, accelerar el cor, respirar amb la part alta dels pulmons, aturar o accelerar la digestió, congelar cos i ment per uns moments… en definitiva, per preparar l’organisme per a la fugida o per a la lluita. Els lòbuls prefrontals són una part del còrtex cerebral situada damunt dels ulls, i és on es processa el pensament conscient i racional, que és on resolem els nostres problema.
Així doncs, davant un senyal extern d’alarma, s’activa abans l’amígdala, cosa que desencadena un seguit de manifestacions fisiològiques que no podem controlar. Les persones que pateixen atacs de pànic, fòbies, angoixa, o viuen en un estat d’estrès crònic saben bé de què es tracta. Tenen reaccions descontrolades, i sovint senten una certa vergonya o culpabilitat per no poder-ho controlar. I és cert, neurològicament no poden. L’amígdala és més ràpida. La raó s’activa més tard, quan ja s’ha manifestat tota la simptomatologia de la por.
L’exèrcit dels EUA sotmet els seus millors especialistes a un entrenament cerebral perquè desenvolupin la resistència mental a l’estrès i a la por i s’enfoquin a un objectiu passi el que passi. S’han basat en evidències de la neurociència, i han arribat a la conclusió que hi ha quatre coses que sí podem fer usant el nostre còrtex prefrontal per compensar el poder d’una amígdala abocada a l’alarmisme, i que podem extrapolar a qualsevol aspecte de la vida personal i laboral:
1.–Fixar-se metes: quan saps què vols aconseguir, no et desviïs mai del teu camí. Si et deixes endur per la por, t’oblides de l’objectiu. Lluita amb la por i contra la por, tenint present sempre on vas i per a què. Si no, la por podrà amb tu.
2.–Visualitza l’èxit: aquest és un aspecte clau: si practiques com arribar a l’èxit dins la teva ment, quan aquesta situació arribi a la realitat, la teva reacció fisiològica serà de menys angoixa, ja que tens un camí predissenyat d’èxit, i que els teus circuits interns ja han entrenat.
3.–Genera pensaments positius: s’ha comprovat que ens diem de 300 a 1.000 paraules per minut a nosaltres mateixos. Si aquestes són positives, ajudem el nostre cervell a no fer cas dels senyals de perill que emet l’amígdala. Això connecta amb la idea dels mantrams budistes. Dir-se coses com: «jo sóc capaç de tot», «ho puc fer», «cada dia ho faig millor», etc., funciona. No oblidis que els lòbuls frontals sempre estan encesos. Per això costa tant aquietar la ment, relaxar-se o senzillament no pensar. Així que… pensa en positiu.
4.–Activa el control: el control està basat en la respiració. Respirar lentament, amb la part baixa dels pulmons permet controlar els efectes del pànic, cosa que fa que arribi millor l’oxigen al cervell, amb la qual cosa en millora el funcionament.
Amb aquests quatre passos entrenats sistemàticament, un de cada tres aspirants als cossos especials van poder superar les proves d’ingrés, en lloc d’un de cada quatre. Per tant, es va millorar significativament la resistència a la pressió, al pànic i un 25% més van obtenir l’objectiu desitjat. El millor de tot això és que amb un adequat entrenament mental podem aprendre a dominar aquesta amígdala primitiva que funciona amb el pilot automàtic encès, i aconseguir que el nostre cervell obeeixi el nostre fràgil, arrugat però savi còrtex prefrontal. O sigui, la nostra voluntat conscient. ¿I quin és el benefici de tot aquest esforç? Doncs un augment de la confiança en un mateix i resoldre millor les situacions complicades.
Sòcia directora de NEXT Human Engineering.
www.next-he.com
nuria@next-he.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
